Resultats de la cerca

Participà amb el seu pare i els seus germans Bernat , Tomàs i Berenguer en la conquesta de València 1239 Heretà els béns del seu pare i del seu germà Berenguer a Campanar i Malilla, al veïnatge de València, on formà en terrenys seus la Pobla de N’Espanyol, i fou cap de la branca valenciana dels Espanyol

Participà en la conquesta de Mallorca 1229 amb la host de Guillem de Montcada juntament amb el seu germà Tomàs Rebé una alqueria a Canarrossa i altres béns a Inca, Pollença i Montuïri en la part adjudicada a Nunó Sanç, que constituïren la base econòmica de la branca dels Espanyol de Mallorca Fou cònsol de mar i jurat de la ciutat i el regne de Mallorca el 1248 Ell o un successor seu participà en la conquesta de Menorca Heretaren d’ells els seus fills Tomàs i Ramon

Nebot d’Agnès Pacs de Quint, aquesta en el seu testament 1485 el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lullista creada per ella el 1481 El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l’esmentada càtedra davant la cort pontifícia Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós És autor de poesies en llatí

Predicador, compongué una poesia liminar per a l’obra de Francesc d’Olesa   Menyspreu del món 1540, que aquest li havia sotmès a correcció, i publicà el poema Devota contemplació Mallorca, 1541 Signà les seves poesies amb el pseudònim Benet Hispano N’ha pervingut, a més, un sermó en llatí i català, la  Historia de Sancta Fide Catholica 1558, que explica els orígens de l’església de Santa Fe de Palma, amb notícies interessants sobre els jueus mallorquins, de la qual es conserven una versió llatina i una de castellana 1558

Estudià a Barcelona i a Madrid i es doctorà en farmàcia Autoritat en taxonomia vegetal, aplegà un gran herbari i descriví moltes espècies i formes noves de plantes ibèriques, marroquines i mauritàniques Tingué constant relació amb botànics del Principat Dirigí la revista Cavanillesia És autor de nombrosos treballs, com Consideraciones sobre algunas curiosas plantas recogidas en Cataluña 1896, Relación de plantas ibicenses 1900, Relación de plantas menorquinas 1901, Hieracios catalanes 1918 i Una visita botánica a Mallorca 1934

Fitxà pel RCD Espanyol la temporada 2004-05 procedent del Saint Étienne francès Fou jugador de l’equip blanc-i-blau fins al gener del 2012, quan fitxà pel Màlaga Amb l’Espanyol disputà 222 partits de Lliga, i guanyà la Copa del Rei 2006, tres vegades la Copa Catalunya 2006, 2010, 2011 i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 També establí el rècord d’imbatibilitat en la porteria amb 550 min sense encaixar un gol en la temporada 2008-09 Amb la selecció del Camerun participà en dues Copes del Món 2006, 2010, en quatre edicions de la Copa d’Àfrica, de la qual es…

Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol el 1994 procedent del Newell’s Old Boys argentí 1988-94 Defensa central, fou un referent de l’equip durant set temporades 1995-2001, en què jugà 207 partits de Lliga Després marxà al París Saint-Germain 2001-03 i al Girondins de Bordeus 2003-04 El gener del 2004 tornà a l’Espanyol, on jugà 59 partits més en tres temporades, abans de retirar-se 2006 Amb l’Espanyol fou dues vegades campió de Copa 2000, 2006 Internacional argentí en 21 ocasions, participà en el Mundial del 2002 Com a entrenador, la temporada 2009-10 es…

A mitjan campanya 2005-06, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Romangué al club blanc-i-blau fins la temporada 2006-07 i després de jugar amb l’Osasuna retornà a l’Espanyol per actuar-hi en l’edició 2011-12 Sumant les dues etapes, disputà 68 partits de Lliga i marcà 11 gols Guanyà la Copa del Rei 2006 i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 Fou el màxim golejador d’aquest torneig, amb 10 gols, xifra que el converteix també en el millor golejador de l’Espanyol en competicions europees És internacional uruguaià

S’inicià al CD Milan i el 1992 s’incorporà al juvenil del RCD Espanyol Encara formant part de l’equip filial, debutà a primera divisió el 1997 La temporada 1997-98 anà cedit al Deportivo Alavés, i a l’inici de la següent, a la Unió Esportiva Lleida, fins que el desembre del 1998 s’incorporà al primer equip del  Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona  de manera definitiva Durant tretze temporades 1996-2010 disputà 380 partits oficials, 340 dels quals a la Lliga, on marcà 134 gols i es convertí en el màxim golejador català de la història de la competició Fou capità…

Defensa central que jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 2008-10 procedent de l’Anderlecht belga Disputà 60 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau i marcà 3 gols A l’estiu del 2010 fou traspassat a l’Spartak de Moscou Amb la selecció argentina es proclamà campió olímpic en els Jocs de Pequín 2008