Resultats de la cerca

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona 1983, s’especialitzà en cirurgia ortopèdica i traumatologia 1988 Des del 2004 és cap quirúrgic de la Mutualitat de Futbolistes i instructor de cirurgia artroscòpica per l’Associació Espanyola d’Artroscòpia, per la qual cosa és especialista en el tractament artroscòpic de les lesions del futbolista Igualment, ha tractat els millors tennistes catalans i espanyols a través de la Reial Federació Espanyola de Tennis i com a responsable de l’àrea de cirurgia ortopèdica i traumatologia de la clínica Mapfre de Medicina del…

S’inicià en l’esport a través de la boxa i el 1926 ingressà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Impulsà la construcció d’un parell de gimnasos per fomentar l’esport popular Fou el primer president del Centre Gimnàstic Barcelonès 1933 El 1936 participà en la creació del Comitè Català Pro Esport Popular, impulsà l’Olimpíada Popular de Barcelona i formà part del comitè executiu del Comissariat d’Esports de la Generalitat El 1938 marxà al front i amb la desfeta acabà al camp de concentració del Barcarès Durant l’exili a França, boicoteja l’intent del Comitè Franco-Espanyol de fer un partit de futbol…

Inicià la seva trajectòria el 1980 al bisetmanari El 9 Nou d’Osona, on s’especialitzà en hoquei sobre patins Collaborà en diaris com La Vanguardia i Dicen i dirigí programes de ràdio com A cop d’estic a Ràdio Olot 1983-84 i Stick 4 a Ràdio 4 1984-89 Després fou director executiu de la revista Stick 1989-92, cap de premsa de la competició d’hoquei sobre patins durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, gerent de l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins ACEHPA 1993-96 i cap de premsa de la Federació Espanyola de Patinatge 1996-2000 El 2002 fou un dels fundadors del Club…

També és conegut per les sigles COE Fou fundat a Madrid per Gonzalo de Figueroa l’any 1912, però al principi de la dècada de 1920 la seva activitat es reduí dràsticament a causa de la malaltia i mort del seu fundador Al gener del 1924 fou reconstituït a Barcelona sota la presidència de Santiago Güell, baró de Güell Al setembre del 1926 se n’aprovaren els estatuts Els primers anys compartí seu amb la Confederació Esportiva de Catalunya Josep Mesalles Estivill fou secretari d’ambdues entitats El 1939, en acabar la Guerra Civil, la seu es traslladà a Madrid Alguns dels seus presidents foren…

Fou creada a l’empara del règim franquista el 1940 per a enquadrar i ensinistrar políticament els joves espanyols segons els principis del Movimiento Nacional i d’una educació premilitar Organitzava activitats en àmbits com l’educatiu, el del temps lliure i el cultural, entre les quals hi havia torneigs i competicions esportives, i també s’encarregava d’impartir i d’avaluar l’assignatura d’educació física –que anà canviant de nom en les diferents etapes del règim– en tots els nivells educatius El suport bàsic d’aquesta organització el constituí el Cos Especial d’Oficials…

Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis…

Fundat el 1942, fou impulsat per un grup d’espanyols i francesos que situaren la seu al barri de Gràcia Nasqué amb el nom d’Agrupación de Tenis del Instituto Francés de Barcelona, però el 1943 adquirí la denominació actual Poc temps després ja havia assolit el centenar de socis Promogué diversos esports, els principals dels quals foren el basquetbol, l’atletisme i el voleibol En diferents etapes també practicà tennis, handbol, hoquei sobre patins, gimnàstica, natació, futbol sala, petanca i bridge La secció de voleibol, fundada per Arturo Cortés, fou la més reeixida l’equip…

Fundat el 1972, destacà en la pràctica de la natació, del waterpolo i del triatló Moisès Llopart i Antoni Subirana en foren els principals promotors amb l’impuls de la construcció de la primera piscina coberta als terrenys del Fondo d’en Peixo Subirana en fou primer entrenador i aportà la seva experiència com a nedador i waterpolista olímpic El 1978 el club es dissolgué però poc després, el 1979, fou refundat Alguns dels esportistes més destacats són Maria del Mar Sanromà, també seleccionadora espanyola de waterpolo femení Joan Carles Castañé, medallista i plusmarquista en uns Jocs…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou secretari del consell d’administració de Banca Catalana Desenvolupà la seva activitat principalment en el món de l’esport, a partir sobretot de la vinculació amb el Futbol Club Barcelona , del qual fou directiu en les presidències d’Agustí Montal i Raimon Carrasco 1969-77 Entre d’altres, tingué un paper destacat en la catalanització del club amb motiu dels actes del 75è aniversari, en el fitxatge de Johan Cruyff i en l’informe que desarticulà el frau de jugadors suposadament amb doble nacionalitat 1973, que finalment permeté fitxar…