Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
màquina de batre
Agronomia
Màquina per a fer la batuda de cereals i llegums.
Consisteix generalment en un bombo fix i un trill dotat d’un moviment de rotació, coaxials, proveïts de pues rígides o flexibles, entre els quals hom fa passar els cereals o llegums la palla i el gra, se separen després mitjançant garbells vibradors i ventadores la palla i el boll són vehiculats per un corrent d’aire cap a l’exterior el gra és netejat per un altre corrent d’aire i ensacat, i les mitges espigues són reincorporades al procés Les màquines de batre són emprades d’ençà de la segona meitat del s XVII El 1788 Andrew Meikle en patentà la primera de bombo i trill, de…
menta
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…
Justí Pepratx
Literatura catalana
Escriptor.
Començà a ocupar-se activament de la cultura catalana cap al 1880, any en què edità Ramellets de proverbis, màximes i adagis catalans publicà també Espigues i flors 1884, amb el pseudònim de Pau Farriol de Ceret , i el 1888 poemes i cançons al llibre Pa de casa La seva traducció al francès de l’Atlàntida de Verdaguer fou reeditada diverses vegades 1884, 1887, 1890, 1892, 1894 i 1900 Organitzà els actes literaris de germanor de Banyuls de la Marenda 1883 i 1887, on assistiren representants dels Països Catalans Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1883 Hom l’ha…
espicífer | espicífera
Los Millares
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a Santa Fe de Mondújar (Almeria).
Representa una cultura prehistòrica de la primera edat del bronze ibèrica i correspon al moment de la florida del megalitisme cultura d'Almeria Conté un gran poblat protegit per tres muralles, datat de vers el 2340 aC, i una gran necròpoli amb més de 100 tombes megalítiques, que consten d’una cambra circular coberta amb falsa cúpula i d’una galeria d’accés Altres centres importants d’aquesta cultura són Almizaraque, Llano de la Atalaya, Llano de Jautón i Mojácar Sembla que es formà a causa del comerç dels metalls, que la regió posseïa en abundor Resten peces de ceràmica incisa, feta a mà i…
Montserrat Campmany
Música
Compositora.
Emigrà a l’Argentina amb la seva família el 1905 Estudià piano, cant i violoncel a Buenos Aires El 1919 compongué l’obra coral Raïms i espigues , premiada per l’Orfeó Català de Buenos Aires El 1929 retornà a Barcelona i es dedicà a la pedagogia musical a les escoles del Mar i Blanquerna Retornada a Buenos Aires 1940, prosseguí la seva labor didàctica, que inclou composicions com Contrapunto final 1973 La seva obra comprèn, a més, un quartet 1924, Poemas de Cuyo 1925, per a cant, flauta i arpa, les obres orquestrals Danza india i Visión Sinfónica , estrenades per l’Orquestra Pau…
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…
Maria Antònia Salvà i Ripoll
© Fototeca.cat
Literatura
Poetessa.
Òrfena de mare des de la seva infantesa, el seu pare, que exercia d’advocat, la confià a unes ties a Llucmajor, on residí fins a sis anys Després passà al costat del seu pare a Palma, i féu els seus estudis al Collegi de la Puresa A setze anys tornà a Llucmajor, on residí gairebé tota la vida, amb bones temporades al camp, a la possessió pairal de la Llapassa Menà sempre una vida sedentària, però l’any 1907 pogué realitzar, en companyia de Costa i Llobera, un viatge per Atenes, Constantinoble, Patmos, Rodes, Xipre, Beirut, Haifa, Terra Santa, el Caire i Roma Amb aquest viatge consolidà una…
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…