Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Ferdinand Alquié
Filosofia
Filòsof llenguadocià, professor a Montpeller i a la Sorbona.
Propugnà una metafísica espiritualista com a retorn a l’eternitat i a l’ésser Publicà, entre d’altres, Le désir d’éternité 1943 i La Philosophie du surréalisme 1955
Émile Boutroux
Filosofia
Filòsof francès.
De tendència positivista i espiritualista, escriví, entre altres obres, De la contingence des lois de la nature 1874 i Études d’historie de la philosophie 1897 Bergson i Blondel foren deixebles seus A partir d’una anàlisi reflexiva sobre les condicions d’intelligibilitat posà en relleu la contingència enfront del mecanicisme i de les seves lleis apuntades vers un fatalisme universal
Moses Mendelssohn
Filosofia
Filòsof alemany d’origen jueu.
Adepte de l’Aufklärung i allunyat del dogmatisme i de l’escepticisme, propugnà una religió espiritualista capaç de fer accedir els homes a la cultura humanista universal Traduí la Bíblia a l’alemany, i en la seva obra fonamental, Jerusalem 1783, definí el clima espiritual del judaisme Des del punt de vista filosòfic, la seva obra principal fou Phädon 1767, on defensà, amb arguments leibnizians, la immortalitat de l’ànima
Félix Ravaisson-Mollien
Filosofia
Filòsof francès.
És autor de valuosos estudis històrics i d’assaigs — De l’habitude 1838 n'és el més important— en els quals, tot unint doctrines d’Aristòtil, Schelling i Maine de Biran, interpretà la natura com una degradació de l’activitat lliure de l’esperit i de l’amor de Déu Espiritualista, considerà els hàbits com un estadi intermedi entre la vida espiritual i la inèrcia de la matèria clar precedent de Bergson
Pierre Paul Royer-Collard
Filosofia
Història
Política
Polític i pensador francès.
Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes Professor a la Sorbona 1811-14, fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Illustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú A Catalunya influí sobre RMartí i d’Eixalà i XLlorens i Barba
Franz Xaver von Baader
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg alemany, professor de dogmàtica a la Universitat de Munic.
Influït per Jakob Böhme i per l’idealisme romàntic, desenvolupà una metafísica de tendència mística i espiritualista que s’oposa a tota autonomia de l’home, especialment en el sentit de l’autonomia moral kantiana, i afirma el caràcter de l’home com el d’un ésser fonamentalment dependent i participant de la voluntat divina La mateixa tendència es revela en els seus escrits sobre la filosofia del dret i de l’estat Les seves obres principals són Über religiöse Philosophie 1827, Vorlesungen über spekulative Dogmatik 1828-38, Vorlesungen über Sozietätsphilosophie 1832
Louis Claude de Saint-Martin
Filosofia
Filòsof francès.
De família noble, fou militar fins el 1771 Conegut també com el filòsof desconegut , el seu pensament —hereu del gnosticisme, el neoplatonisme i la càbala i influït per JBöhme— és associat a la reacció espiritualista que preparà el Romanticisme a França A part la seva obra Des erreurs et de la vérité 1775, contra Condillac, cal destacar L’homme de désir 1790, la Lettre à un ami ou Considérations politiques, philosophiques et religieuses sur la Révolution française 1795, on defensà la teocràcia com a forma ideal de govern, Le nouvel homme 1796 i Le ministère de l’homme-esprit 1802
Maine de Biran
Filosofia
Història
Política
Nom amb què és conegut el filòsof i polític occità Marie-François-Pierre Gonthier de Biran.
Membre del cos legislatiu 1811, manifestà la seva oposició a Napoleó Durant la primera restauració fou membre de la cambra de diputats Conseller d’estat 1816, fou de nou diputat 1818 fins a la seva mort Influït de primer pels ideòlegs, el seu caràcter retret l’inclinà vers una anàlisi introspectiva del jo a través de l’experiència de l’esforç Situà el nucli del jo en l’acció de la voluntat, abandonà l’empirisme i el sensualisme i fou l’iniciador de la reacció espiritualista que marcà la filosofia francesa del començament del segle XIX D’entre les seves obres cal citar Nouveaux…
Francesc Mirabent i Vilaplana
Filosofia
Filòsof.
De família obrera, treballà d’empleat de banca fins que creà un negoci propi Autodidacte, començà a conrear la novella i el periodisme Estudià amb Serra i Húnter, i es doctorà el 1927 Collaborà a la Revista de Catalunya , Revue d’Esthétique de París, Review of Aesthetics and Art Criticism , Revista de Ideas Estéticas , etc Professor 1943 i catedràtic 1950 d’estètica a la Universitat de Barcelona, concebé l’estètica com a ciència independent, contrària a l’irracionalisme i al fisiologisme A través de Serra i Húnter es basà en un realisme espiritualista heretat de la tradició de l’…
José Enrique Rodó
Filosofia
Escriptor uruguaià, considerat el més important pensador i assagista de l’Amèrica Llatina.
Sense haver acabat mai els estudis universitaris, des del 1898 explicà literatura a la universitat Dirigí la Biblioteca Nacional Fou diputat a Corts pel Partido Colorado 1902, 1907 Fou enviat per la revista Caras y Caretas a Europa el 1916, on morí, en plena joventut, atacat de febre tifoide El periodisme fundà Revista Nacional de Literatura y Ciencias Sociales , 1895 i la política acapararen part de la seva activitat sense minvar, però, ni l’interès ni la influència de la seva tasca de pensador i d’educador Essencialment eclèctic, no pot ésser considerat un filòsof sistemàtic Idealista…