Resultats de la cerca

Aquesta església, avui desapareguda, era situada al castell d’Ascó per al servei de la comanda templera que allí s’establí Fou construïda arran de l’acord a què arribaren els templers i el bisbe de Tortosa el 1182, pel qual s’establí que els frares de l’orde tinguessin la seva capella al castell d’Ascó, amb els seus propis clergues Segons la visita que féu el 1535 al castell d’Ascó Joan d’Aragó, castellà d’Amposta, la capella del castell tenia aleshores un prior perpetu del qual tenia la collació el castellà d’Amposta

Aquest convent, de monges clarisses, s’establí l’any 1260 extramurs de Castelló d’Empúries Com tots els altres convents de la vila, fou derruït pels francesos durant el setge del 1655, i fou traslladat dins la vila

Ben poques notícies documentals es coneixen actualment sobre aquest castell Consta que a la segona meitat del segle XI, Ramon V de Pallars Jussà establí sobre aquesta fortalesa una convinença amb Bonfill i que el 1226 pertanyia a Bernat d’Alta-riba

Desapareguda del tot, es conserva, però, el topònim com a nom d’una partida L’única dada històrica que testimonia la seva existència és del 1237, en què l’abat Bernat de Sant Pere d’Àger establí un contracte d’emfiteusi amb Bernat de Berbell, detentor de la torre esmentada

Església avui desapareguda dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd i documentada per primera vegada l’any 1266 El terme de Salaverd, amb el seu castell, situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de Vallverd, fou comprat per l’esmentat cenobi el 1200 En aquest indret, Vallverd hi establí una granja

Documentat a la segona meitat del segle XI, formà part dels dominis dels Vallferrera Abans del 1086, n’era el senyor Ficapal de Vallferrera, el qual establí un conveni amb els seus germans Tedball i Guillem Vers el 1097, el castell passà a mans de Tedball Guitard de Vallferrera, qui l’infeudà al seu nebot, fill de Ficapal, el qual havia hagut d’abandonar el comtat

Aquesta església, parròquia del poble de Santa Liestra, va ser donada pel rei Sanç Ramírez a Sant Vicenç de Roda el 1068, com a dotació de la nova canònica Juntament amb l’església el rei li concedí la tercera part dels delmes parroquials i tots els seus béns Va ser confirmada a Sant Vicenç de Roda el 1092, quan el bisbe Ramon Dalmau reformà la canònica i hi establí la vida comunitària

Era situada al nord-oest del poble, a la riba esquerra de la Tet Esmentada des del 1121, depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda El 1266 era dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, el qual hi establí una granja El lloc havia estat antigament fortificat Avui no en queda rastre aparent, excepte les ruïnes d’un oratori consagrat a la Mare de Déu del Remei, esmentat des del segle XVIII

Aquesta parròquia és esmentada l’any 1168 en l’acta de consagració de l’església de Sant Esteve d’Erinyà, en la qual el bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, establí que dues parts del servei episcopal i de l’ardiaca havien de ser satisfetes per la parròquia de Sant Salvador, mentre que la tercera ho havia de ser per la de Sant Esteve d’Erinyà Potser aquesta parròquia podria relacionar-se amb la capella de Sant Salvador, a Toralla, documentada des de l’any 1758

Aquesta església, ara desapareguda, era la capella del castell de Cervera Se’n té notícia des de l’any 1133, en què Guillem Dalmau de Cervera li féu un llegat testamentan d’un farraginal prop de l’abeurador sobirà, i establí que amb els diners de la venda dels seus ausbergs es compressin alous per poder dotar un beneficiat que cantés misses per a la salvació de la seva ànima i la de la seva muller i visités els seus sepulcres En un inventari del castell de Cervera del 1482 hi consta la capella, que era presidida per un retaule