Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Cap-Matifou
Ciutat
Ciutat d’Algèria, a la costa, dins el departament d’Alger, on s’establí, al s XIX, una important comunitat d’emigrats menorquins.
Tamenghest
Ciutat
Capital del wilāya de Tamenghest, Algèria.
Petita població de tuàregs, al Sàhara d’Algèria, al massís d’Ahaggar Centre administratiu i de comandament militar i parada del servei transsaharià d’Alger a Zinder S'hi establí Ch E de Foucauld 1905 i hi fou assassinat
Sant’Àgata de’Goti
Ciutat
Ciutat de la província de Benevent, a la Campània, Itàlia, a la falda del Maineto.
Voltada de muralla i de planta semicircular, la ciutat conserva restes de l’antic castell i una catedral del s XII, reestructurada al XVIII Al s VI s’hi establí una colònia de gots, i esdevingué seu episcopal el 970
Coró
Ciutat
Ciutat del nomós de Messènia, al Peloponès, Grècia, situada a l’extrem occidental del golf de Messènia.
A l’edat mitjana fou possessió de Venècia, que hi establí una important base naval El 1532 fou conquerida per l’estol d’Andrea Doria, al servei de Carles V, però el 1533 fou assetjada pels turcs per mar i per terra i l’emperador ordenà de retirar-se'n 1534
Surat
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, prop de la desembocadura del Tāpi.
Port Treballs d’artesania i brocats Visitada a la primeria del s XVI pels portuguesos, el 1612 s’hi establí la primera factoria comercial de la Companyia Anglesa de l’Índia Oriental Perdé la importància que tenia aleshores 800 000 h en convertir-se Bombai en la primera ciutat portuària del país
Cirta
Ciutat
Ciutat de Numídia.
Masinissa hi establí la seva capital després de vèncer Sífax 203 aC La seva conquesta per Mari posà fi a la guerra contra Jugurta Cèsar hi fundà una colònia de dret romà El 311 dC s’hi féu fort l’usurpador Domici Alexander, i Maxenci la saquejà Constantí la reconstruí i li donà el seu nom, Constantina
Dachau
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, situada a la vora de l’Amper, al nord-oest de Munic.
La població s’agrupà al voltant del castell, propietat dels senyors de Scheyern, vers el s XI L’any 1391 obtingué el dret de mercat Fou un petit centre comercial fins al s XX rebé l’estatut de ciutat l’any 1934 El règim hitlerià hi establí un camp de concentració, on, del 1933 al 1945, moriren més de 70000 persones
Gal·lípoli
Ciutat
Ciutat de la Turquia europea, a la península de Gal·lípoli, que domina l’entrada des de la mar de Màrmara a l’estret dels Dardanels.
El 1304 s’hi establí la Companyia Catalana, i quan Roger de Flor fou mort pels bizantins, aquests atacaren el campament català, que reeixí a resistir l’atac La Companyia hi restà fins el 1307 Muntaner, governador de la plaça, diu, a la Crònica , erròniament, set anys i la utilitzà com a base per als atacs als bizantins Pel juny del 1307 partiren cap a Tràcia
Gravisca
Ciutat
Ciutat portuària etrusca, dependent de Tarquínia (Laci, Itàlia).
S'hi ha trobat un nombre extraordinari d’objectes d’importació peces metàlliques de luxe, àmfores de transport, ceràmiques fines, sobretot procedents de la Grècia de l’Est Les troballes es concentren principalment en un santuari extraurbà, que devia garantir la protecció i integritat dels comerciants estrangers que s’hi acollien i on es veneraven divinitats gregues L’any 181 aC s’hi establí una colònia romana
Aalst
Ciutat
Ciutat del Flandes Oriental, Bèlgica, vora el Dender.
L’activitat tradicional conreu de llúpol i elaboració de cervesa és complementada per les indústries tèxtils inclosa la filatura de lli, la guanteria i el calçat Durant l’Imperi Germànic fou la capital del Flandes imperial el 1046 esdevingué cap del comtat d’Aalst que comprenia una bona part de Brabant, el qual fou unit a Flandes el 1173 Dirk Maartens 1450-1534 hi establí una impremta el 1474