Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
consensus fidelium
Religió
Expressió llatina, que significa ‘consens dels fidels’, amb què hom designa el criteri de veritat religiosa consistent a considerar definitiu allò que creu tota la comunitat.
El cristianisme pensa que la totalitat dels fidels, pel fet d’haver rebut l’Esperit, no es pot equivocar quan expressa acord universal en les coses de fe i costums També l’islam reconeix que la comunitat mai no estarà d’acord en l’error, sinó en la veritat, bé que l’abast d’aquest acord popular iǧmā' no tingui sempre una mateixa interpretació
temperatura potencial
Meteorologia
És la que assoleix l’aire sec quan evoluciona adiabàticament (sense intercanvi de calor amb l’ambient que l’envolta) fins a una pressió de referència, generalment de 1.000 hPa.
En aquest moviment d’ascens o descens, l’aire es refreda o s’escalfa aproximadament a raó d’1ºC per cada 100 m de variació de nivell Atès que molts moviments a l’atmosfera són aproximadament adiabàtics, el càlcul de la temperatura potencial té notables aplicacions, entre d’altres saber si l’aire que puja o baixa estarà més fred o més calent que l’ambient, fet que determina el caràcter de l’estabilitat d’estratificació de l’atmosfera
vaixell oceanogràfic
Geografia
Vaixell especialment dissenyat per a estudiar els oceans.
Ho són els Thalassa i García del Cid Al març del 2004 el govern espanyol autoritzà la construcció d’un nou vaixell de recerca oceanogràfica, el Sarmiento de Gamboa Aquest vaixell, preparat per a fer recerca en qualsevol punt del planeta tret de les zones polars, serà el primer vaixell oceanogràfic espanyol que treballarà amb vehicles submarins de control remot ROV d’altes profunditats i vehicles autònoms submarins AUV La seva base d’operacions estarà situada a Galícia i es destinarà primordialment a la recerca en l’Atlàntic
clàusula penal
Dret
Fórmula que preveu la indemnització o altra prestació a què estarà obligada aquella part que incompleixi o demori l’obligació principal ( clàusula comminatòria
).
sobrepès
Alimentació
Pes excessiu respecte a valors de referència en funció de la talla, però no necessàriament a causa d’un excés de greix corporal.
El sobrepès, o pes corporal per sobre del considerat com a saludable, es defineix en adults majors de 18 anys, sense incloure els esportistes molt musculats ni les embarassades amb un Índex de Massa Corporal IMC o Índex de Quételet d’entre 25,0 i 29,9 kg/m 2 , i se'n diferencien dos graus grau I IMC = 25,0-26,9 i grau II o preobesitat IMC = 27,0-29,9 Les implicacions per a la salut són més controvertides que en el cas de l’obesitat, però s’accepta que el sobrepès causa problemes de salut similars, encara que en un grau inferior Per a la població amb IMC de grau I és aconsellable realitzar una…
compòsit
Química
Tipus de material format per la fibra d’un compost introduït en la matriu d’un altre material.
La matriu pot ésser de polímer, de metall o de ceràmic i les fibres, de diversos òxids o carburs de metalls També poden ésser del mateix tipus —matriu i fibres de carboni— La idea bàsica és obtenir un material que tingui les propietats conjuntes de dos tipus de materials de baseTenen una gran resistència material En l’elaboració d’un compòsit, la matriu i el reforç han d’ésser compatibles, atenent, en particular, a la temperatura de servei a què estarà sotmès el material Així, una matriu polimèrica és compatible amb qualsevol reforç, però una de metàllica no ho és amb un reforç…
harmonització
Música
Procés de reglatge tímbric i acústic dels diferents tubs dels jocs de l’orgue.
També s’aplica a la disposició relativa entre el cordam i els martinets d’alguns instruments cordòfons amb teclat Els objectius de l’harmonització són diversos i de gran compromís, perquè la qualitat sonora de l’instrument en dependrà molt directament El procés afecta l’equilibri sonor dels tubs de l’orgue dins del seu propi joc, i de cada joc respecte als altres, així com l’adaptació acústica de l’instrument al lloc on restarà installat En els instruments de corda, les variables que intervenen en l’harmonització són el punt de percussió o pinçament de la corda i la proporció entre el pes de…
material
Tecnologia
Matèria natural (pedra, fusta, etc.) o artificial que serveix per a construir edificis, màquines, vehicles i tota altra mena d’objectes.
Un material pot ésser un element químic d’un grau de puresa determinat silici per a l’electrònica, un compost polímer, un agregat aglomerat, compòsit, una suspensió colloidal ferrofluid, una solució sòlida una classe d’aliatges, etc, i pot ésser definit també pel procés d’obtenció electroquímic, sinteritzat o per les aplicacions material de construcció, biomaterial Els materials en estat sòlid es classifiquen en tres grups bàsics metalls normalment, combinacions d’elements metàllics, ceràmiques tradicionals, com l’argila, el vidre i el ciment noves, com els carburs, les alúmines i les…
ciència dels materials
Tecnologia
Disciplina que, amb mètodes de la física, la química, l’enginyeria, etc, estudia la relació entre l’estructura, les propietats i les aplicacions dels materials, com també la manera d’obtenir-los i de conformar-los.
L’estructura fa referència, en aquest cas, a la manera com es disposen els components interns d’un material Hi ha diverses estructures significatives segons el nivell de grandària que hom consideri L’estructura subatòmica correspon a la disposició dels electrons dins un àtom i a les interaccions que mantenen amb el nucli L’estructura atòmica es refereix al tipus d’organització que presenten els àtoms i les molècules entre si Els grans grups d’àtoms mútuament enllaçats constitueixen l’estructura microscòpica d’un material, que pot ésser estudiada amb les tècniques microscòpiques Per fi, els…
afinitat
Química
Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament, que ve mesurada per la disminució de l’ energia lliure de Gibbs
que la reacció, a temperatura i a pressió constants, provoca.
Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’'inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al s XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació més de les forces de gravitació…