Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pont
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements físics (resistències, impedàncies o capacitats) distribuïts en quatre braços que formen un circuit tancat, alimentats elèctricament entre dos nusos diagonalment oposats i que tenen connectat un detector de corrent entre els altres dos.
Els ponts són utilitzats per a determinar el valor d’un dels elements quan són coneguts els dels altres que el constitueixen Per això, hom fa variar el valor d’un d’ells fins a aconseguir que el detector de corrent doni senyal nul pel fet de trobar-se els seus extrems a igual potencial i fase, i aleshores hom diu que el pont està en equilibri Si la mesura és feta sense que el pont estigui en equilibri, cal que el detector de corrent estigui convenientment calibrat Els ponts emprats per a la mesura de resistències pures són alimentats amb corrent continu, però els que…
programa d’arrencada
Electrònica i informàtica
Programa que s’encarrega de l’arrencada.
Com que es tracta d’un programa que s’ha d’executar abans que el sistema hagi arrencat, és a dir, abans que el sistema estigui en les seves condicions de funcionament, la seva activació i execució no pot seguir els mecanismes habituals, i per això normalment es tracta d’un programa cablejat o present a la memòria estàtica del sistema
distribució de Fermi-Dirac
Electrònica i informàtica
Física
Distribució energètica en un sistema de fermió.
La distribució de Fermi-Dirac representa la probabilitat que un determinat nivell d’energia E del sistema estigui ocupat pels fermions, i és donada per l’expressió on k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura absoluta i E F és el nivell de Fermi Per a valors d’energia E tals que E > 5kTE F , la distribució de Fermi-Dirac pot ésser substituïda per l’aproximació clàssica donada per la distribució estadística de Boltzmann, f E = exp- E-E F / kT
comptador d’impulsos
Comptador elèctric monofàsic
© Fototeca
Electrònica i informàtica
Circuit o dispositiu electrònic destinat a comptar una successió d’impulsos elèctrics.
El comptador binari és constituït per un conjunt de n bàscules biestables connectades en cascada, que té 2 n posicions estables i és capaç, doncs, de comptar en el sistema binari de 0 a 2 n —1 el comptador decimal efectua, per contra, el compte en el sistema decimal, i és format per un conjunt de dècades, cadascuna de les quals és constituïda per un grup de quatre bàscules connectades en forma adequada a fi de tenir 10 estats estables amb n dècades hom pot comptar de 0 a 10 n —1, és a dir, fins a nombres de n xifres Els comptadors poden ésser sincrònics o asincrònics segons que el senyal de…
memòria cau
Electrònica i informàtica
Memòria auxiliar que manté una còpia de les instruccions i les dades que previsiblement tenen més probabilitat de tornar a ésser demanades.
La intenció de la memòria cau és la d’augmentar el rendiment del sistema, a base de minimitzar el nombre d’accessos lents i complexos d’informació dades o instruccions La idea és que quan hom processa informació, si aquesta té una alta probabilitat de tornar a ésser usada aviat, la guardi en la memòria cau, per tal que quan més endavant el sistema faci una petició d’informació, abans d’anar-la a cercar, ja sigui a la memòria interna, a l’externa o a la xarxa de comunicacions, comprovarà que aquesta informació no estigui ja emmagatzemada en la memòria cau D’aquesta manera, si el…
iteració
Electrònica i informàtica
Execució d’una sèrie d’instruccions d’un programa per a un valor del paràmetre, que serà repetida successivament fins que aquest valor no hagi arribat a un valor que permeti entrar en un procés lògic i sortir, així, d’aquesta sèrie de repeticions.
El conegut garbell d’Eratòstenes per a determinar quins nombres d’un conjunt són primers és una iteració en cada pas se suprimeixen els nombres divisibles per un nombre determinat i els passos es van repetint, canviant el valor del divisor, fins que ja no es puguin suprimir més elements del conjunt La iteració és una de les estructures principals dins el paradigma de la programació imperativa El conjunt de passos que es van repetint s’anomena cos de la iteració, i la condició d’aturada de la repetició, condició de la iteració les condicions que compleixen les dades després de cada execució…
mètode d’accés
Electrònica i informàtica
Conjunt de mòduls que permeten accedir a un fitxer segons una modalitat d’accés determinada.
Els mètodes d’accés són una part fonamental del programari d’un ordinador que li permeten comunicar-se eficaçment amb l’exterior i organitzar coherentment el seu espai de dades fitxers, formats, etc El mètode o protocol d’accés fa eficient la capacitat del medi de transmissió com a canal d’accés múltiple i, en particular, evita o redueix al mínim les collisions entre trames paquets d’informació enviats simultàniament per dos o més emissors Hi ha dos tipus bàsics de mètodes per a fer-ho, tots dos inspirats en els protocols ALOHA per a transmetre dades per ràdio, ideats els anys setanta a la…
alternador
fototeca.cat
©
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa que genera corrents alterns.
Generalment hom empra màquines síncrones en les quals l’inductor és el rotor, i l’induït, l’estator màquina síncrona El rotor és constituït per un nucli de material ferromagnètic, proveït d’unes expansions polars en les quals hom disposa les bobines inductores Aquest tipus de rotor amb un o més parells de pols sortints és el més utilitzat, però quan l’alternador és previst per a treballar a gran velocitat, el rotor és constituït de forma cilíndrica, de manera que l'entreferro és constant, a diferència de l’altre tipus El rotor de pols sortints és conegut amb el nom de roda polar, mentre que…
díode
díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…