Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Laboratori Internacional de Microgravetat
Astronàutica
Sèrie de laboratoris espacials destinats a l’estudi de les condicions de microgravetat.
L’objectiu del programa és l’estudi del comportament de diversos materials, com també la realització d’experiments en éssers vius sotmesos a condicions de microgravetat El programa és producte de la collaboració de les agències espacials europea, canadenca, japonesa i nord-americana L’IML-1 fou enviat a l’espai al gener del 1992, i l’IML-2 fou llançat al juliol del 1994
Messenger
Astronàutica
Sonda espacial de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) per a l’estudi de Mercuri
.
La sonda fou llançada des de cap Canaveral el 3 d’agost de 2004 El seu vol fou programat per a utilitzar el camp gravitatori terrestre i el de Venus per a adquirir la velocitat necessària per a arribar a Mercuri La trajectòria incloïa tres aproximacions successives al planeta, la primera de les quals tingué lloc al gener del 2008, la segona a l’octubre d’aquest any i la darrera al setembre de 2009 Posteriorment, el 18 de març de 2011 entrà en l’òrbita de Mercuri El seu instrumental inclou un altímetre làser i dues càmeres per a fer un mapa de la superfície del planeta un espectròmetre per a l…
Venus Express
ESA-S. CORVAJA
Astronàutica
Sonda espacial de l’European Space Agency (ESA) per a l’estudi del planeta Venus.
El llançament tingué lloc el 9 de novembre de 2005 des de la base russa del Cosmòdrom de Bajkonur Kazakhstan Era la primera missió al planeta Venus des de la Magalhães 1989 Propulsada mitjançant un coet Soiuz-Fregat, és previst que, després d’un vol de 150 dies, es colloqui en òrbita ellíptica al voltant del planeta Amb una durada de dos anys, l’objectiu principal de la missió és investigar l’atmosfera venusiana, tant pel que fa al seu comportament com a la seva composició També ha d’estudiar el plasma al voltant de Venus i elaborar un mapa de la superfície del planeta Hom creu que l’…
Darwin
Astronàutica
Satèl·lit de l’Agència Espacial Europea que té per objectiu principal cercar planetes similars a la Terra i avaluar-ne la possibilitat d’existència de vida, mitjançant l’estudi dels raigs espectrals infraroigs de les seves atmosferes.
El satèllit també havia de ser utilitzat com a observatori astronòmic infraroig L'any 2007 finalitzà la fase d'estudi de la missió i es donà per cancellada
Luna
© NASA
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials i sondes lunars llançats per l’URSS el 1959, destinada a efectuar l’estudi de la Lluna.
El Luna o Lunik 1 esdevingué, el 4 de gener de 1959, el primer satèllit artificial que passà a uns 6000 km de la Lluna Era un giny d’uns 360 kg, de forma cilíndrica, i anava equipat d’aparells destinats a analitzar l’espai circumterrestre i circumlunar i d’emissors capaços de transmetre informacions a la Terra El Luna o Lunik 2 fou el primer objecte fabricat per l’home que, el 14 d’octubre de 1959, aconseguí d’arribar a la Lluna, prop del circ Arquimedes El Luna o Lunik 3 marcà una data important en la història de l’astronàutica, en aconseguir de fotografiar la cara invisible de la Lluna, el…
astronàutica
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…
Lunar Orbiter
Astronàutica
Sèrie de cinc sondes còsmiques per a l’estudi de la Lluna.
Foren llançats pels EUA durant el període de l’agost del 1966 a l’agost del 1967, amb la finalitat d’obtenir una cartografia fotogràfica amb un elevat grau de resolució de la totalitat de la superfície lunar i de poder escollir, així, els llocs d’aterratge de les missions Apollo Aquests ginys eren portadors de dues càmeres, una de les quals amb teleobjectiu, i podien modificar llur òrbita Cada Lunar Orbiter transmeté prop de 200 imatges, algunes de les quals foren preses a només uns quaranta quilòmetres d’alçada
Galileo
Nasa
Astronàutica
La ruta fou planejada per aprofitar els camps gravitatoris dels planetes, ja que no hi havia propulsors prou potents per a enviar-la directament a Júpiter Això li permeté estudiar Venus el 1990 En el seu trajecte cap a Júpiter també estudià el medi interplanetari i envià imatges de l’asteroide 243 Ida, del qual revelà que té el seu propi satèllit —primer satèllit detectat en un asteroide— Després de diversos problemes amb les seves antenes, la Galileo oferí imatges de la collisió del cometa Shoemaker-Levy amb Júpiter a l’estiu del 1994 i al final del 1995 arribà a l’òrbita del planeta Les…
Double Star
Astronàutica
Missió conjunta euroxinesa per a l’estudi de l’efecte del Sol sobre el clima terrestre.
La missió consta de dos satèllits, l’un situat en òrbita polar i l’altre en òrbita equatorial el primer fou llançat al desembre del 2003 i el segon, al juliol del 2004 Les òrbites estan disposades de forma que es complementen amb les dels satèllits del programa Cluster Una part dels instruments científics dels satèllits són duplicats dels que porten els Cluster i permeten calcular les fluctuacions en el camp magnètic terrestre i el nombre de partícules carregades presents a la magnetosfera terrestre
Near Earth Asteroid Rendezvous
Astronàutica
Nau de la NASA equipada amb càmeres i aparells de mesura destinada a l’estudi d’asteroides.
Llançada al febrer del 1996, al juny del 1997 sobrevolà i fotografià el petit planeta Mathilde 253, però al desembre del 1998 fracassà en un primer intent de posar-se en òrbita entorn del petit planeta 433 Eros, d’uns 41 km de llarg i 15 d’ample Finalment, al febrer del 2000, la NEAR fou collocada en òrbita, primer a una altura de 327 km posteriorment, s’aproximà fins a 100 km, i finalment a 6 km de la superfície L’estabilitat d’aquestes òrbites és baixa, a causa del feble camp gravitatori uns 5 mm/s2 i la seva forma irregular Durant el temps que estigué en òrbita al voltant de 433 Eros envià…