Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Jean Eudes
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat sacerdot 1625, fundà la congregació femenina de les Filles de Notre-Dame-de-la-Charité 1642 i la congregació de Jésus-et-Marie 1643 per a la formació de seminaristes Fou el primer a fer una elaboració teològica de la devoció al Sagrat Cor de Jesús Fou canonitzat el 1925 La seva festa se celebra el 19 d’agost
Odó
Cristianisme
Segon abat de Cluny (927-942).
Fill d’una família noble, fou educat a la cort del duc d’Aquitània Auster i emprenedor, féu del seu monestir el primer centre d’espiritualitat d’Occident i reformà, també, molts cenobis de França i d’Itàlia Lluità per la independència de les comunitats monàstiques enfront del poder secular Escriví, entre altres obres, uns Moralia in Job, unes Collationes , la Vita sancti Geraldi i alguns himnes litúrgics Teòric musical notable, s’interessà especialment per la notació i la determinació dels diversos intervals de l’escala Hom li deu la sistematització de la notació teòrica i la substitució de…
Odó I d’Aquitània
Història
Duc d’Aquitània i de Gascunya (685/688-735).
Fill del duc Llop I mort el 675 i casat amb Gualtruda, filla o, més aviat, neta del duc Boggis I i de Santa Oda, o bé fill d’aquests darrers Succeí en el govern per mort de l’esmentat Boggis i renúncia de sant Hubert, fill del duc Bertran I, que cogovernà amb el seu germà Boggis Regí el territori comprès entre els Pirineus, l’Atlàntic, el Loira i el Roine i arribà a ultrapassar aquest El 717 fou reconegut com a sobirà per Xilperic II i s’hi alià per lluitar contra Carles Martell, però després de ser derrotat el 718 o el 719 feu les paus amb Carles i li lliurà Xilperic Amb un fort exèrcit d’…
Teobald III de Blois
Història
Comte de Blois, Tours, Chartres (1037-~89) i de Troyes i Meaux (1063-~89), fill d’Eudes II de Blois.
Nascut en una família de grans feudataris —el casal de Xampanya—, s’enfrontà diverses a Enric I de França Perdé Tours 1037-63 i poc després s’apropià l’herència del seu nebot Eudes III, en ocupar Troyes i Meaux Dedicà una gran atenció als afers religiosos dels seus principats protegí les abadies i afavorí la reforma monàstica Abans de la seva mort repartí els comtats entre els seus fills, la qual cosa significà la divisió del casal de Xampanya en dues branques a la branca primogènita correspongué el feu dels Blois, perdut el 1125, mentre que l’altra rebé els comtats de Blois,…
‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Ḡāfiqī
Història
Emir d’Al-Andalus el 721 i del 730 al 732.
Efectuà una expedició a Aquitània per reprimir la rebellió del berber Munusa Una vegada vençut aquest, es dirigí contra el seu aliat el duc Eudes d’Aquitània i prengué Bordeus anava a prosseguir les seves campanyes cap al nord quan fou derrotat i mort per Carles Martell, cridat per Eudes, a Poitiers
batalla de Poitiers
Història
Militar
Combat esdevingut a l’octubre de l’any 732, prop de la ciutat del mateix nom, entre les forces àrabs de l’emir d’Al-Andalus, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-PGāfiqī, i les franques de Carles Martell.
Els musulmans, que abans havien derrotat Eudes d’Aquitània, hi foren vençuts i hagueren de cessar llur expansió cap al nord
Conrad II
Història
Emperador romanogermànic (1027-39), rei de Germània (1024) i d’Itàlia (1026).
Fill d’Enric, comte d’Espira, i fundador de la dinastia sàlica o de Francònia Cedí a Dinamarca la ciutat i marca de Schleswig Aconseguí el regne de Borgonya 1033 contra Eudes II, comte de Xampanya Sotmeté a vassallatge Polònia 1033, de la qual recobrà Lusàcia i Bohèmia 1035 Publicà un edicte a Itàlia 1037 establint la transmissió hereditària dels feus dels varvassors
Carles Martell
Història
Majordom de palau dels reis merovingis.
Fill bastard de Pipí d’Héristal, assumí el poder a la mort d’aquest 714, desbancant els seus nets legítims Teodebald, Arnulf i Hug Derrotà els neustrians a les Ardenes 716 i al Cambrésis 717, i vencé Eudes, duc d’Aquitània, que els auxiliava, a Soissons 719 Els anys 722-24 emprengué campanyes contra els saxons de Hessen i de Turíngia i suprimí el ducat d’Alamània 730 Poc després 732, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gafiqī, emir d’Al-Andalus, dirigí una expedició musulmana que, després de derrotar Eudes, d’ocupar Bordeus i d’atacar Poitiers, que resistí, es disposava…