Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
catàrtic -a
Que neteja els budells, provoca evacuacions, purgant.
Etna
CC Wonderful Pics
Volcà
Volcà actiu de l’est de Sicília, prop de la mar i al NW de Catània.
És el més alt d’Europa, amb 3263 m, i és constituït per una massa de materials de projecció i per lava La superfície és d’uns 1190 km 2 i el perímetre basal d’uns 140 km A més del cràter principal i d’un parell més de grans dimensions, també presenta una gran quantitat de petits cràters adventicis L’activitat és gairebé constant, i les erupcions posen sovint en perill gent, cases i conreus l’erupció del 1669, que destruí una bona part de Catània, ha estat la més catastròfica El 1928 tingué lloc la segona i darrera erupció que destruí una població Mascali, i al llarg dels anys posteriors hi ha…
restrenyiment
Patologia humana
Estat dels intestins en què les evacuacions són escasses i dificultoses; és anomenat també constipació.
El restrenyiment designa una forma de comportament de l’intestí gros Els principals factors condicionants del restrenyiment són l’alimentació desencertada pocs residus, la repressió del reflex de l’evacuació, la poca força de la premsa abdominal debilitat de la musculatura abdominoperineal i del moviment del diafragma i el sedentarisme En la majoria de casos el restrenyiment no és causa d’altres molèsties que les derivades del major esforç per aconseguir la deposició Hom anomena restrenyiment secundari el consecutiu a infeccions generals, malalties del sistema nerviós o a processos orgànics…
burgera
Transports
Cadascuna de les dues peces o taulons que anaven col·locades a banda i banda del tallamar, per sota del bauprès, i des d’on els mariners feien llurs evacuacions.
Enuresi i encopresi en la infància
Es denomina enuresi l’emissió involuntària d’orina que es produeix de forma reiterada a una edat en què normalment es controla la micció voluntàriament L’edat en què s’assoleix per complet el control voluntari de la micció és molt variable, però en general es considera que s’ha de produir, al més tard, dins del quart o cinquè any de vida Habitualment s’empra el terme enuresi, sense especificar, per a referir-se a l’ enuresi nocturna , és a dir, la que es presenta només durant el son nocturn, perquè és la més freqüent L’ encopresi consisteix en l’evacuació involuntària d’excrements no causada…
Cura del malalt a la llar
El propi domicili és considerat el lloc més idoni per a una persona malalta, sempre que això no limiti el restabliment de la seva salut En realitat, la majoria de les persones malaltes s’estimen més romandre a casa seva mentre es recuperen, i són relativament pocs els casos en què són necessàries atencions o procediments especials, que només puguin ésser prestats si el malalt està ingressat en un hospital Habitualment, el malalt pot romandre a casa seva, o hi pot tornar un cop la seva malaltia ha estat diagnosticada i se n’ha establert un tractament que no necessiti de mitjans hospitalaris…
anestesiologia
Medicina
Especialitat mèdica que utilitza els mètodes i les tècniques necessàries per tal que el pacient quedi insensible al dolor o protegit davant l’agressió psíquica i somàtica en qualsevol situació que ho requereixi (intervencions quirúrgiques, exploracions diagnòstiques, parts, evacuacions, transport d’accidentats i dolors tant de tipus agut com crònic).
L’any 1953 es constituí al si de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques l’Asociación de Anestesiología, la qual l’any 1984 quedà enregistrada amb el nom d’Associació Catalana d’Anestesiologia-Reanimació i Terapèutica del Dolor
Castell de la Guàrdia (les Llosses)
Art romànic
Aquest castell es trobava en la part del comtat d’Osona que passà als comtes de Cerdanya i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú El terme del castell comprenia les antigues parròquies que formen part de l’actual terme de les Llosses, a més de la d’Alpens i de la de Sant Pere de Serrallonga, actualment de la comarca d’Osona Les primeres notícies sobre el castell i la família feudatària es troben documentades a partir de l’any 1017, quan un Bernat del castell de Guàrdia signà en el document de constitució del bisbat de Besalú, que féu el comte Bernat Tallaferro per al seu fill Guifré No…