Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
interès
Economia
Guany que dóna a algú un capital que ha prestat o que hom li deu.
L’interès és la part de l’excedent susceptible d’ésser apropiat a través de la circulació financera dels posseïdors de fons de capital monetari Atesa l’ambigüitat del terme capital , a vegades és díficil de distingir l’interès d’altres tipus d’ingressos
Sittwe
Ciutat
Capital de l’estat d’Arakan, Myanmar, a la costa del golf de Bengala.
Centre comercial de la plana deltaica litoral i nucli pesquer, el seu port, per on és exportat l’excedent d’arròs de la regió d’Arakan, té un tràfic limitat a causa de les grans pluges del monsó d’estiu El seu nom tradicional és Akyab
Ellesmere Port
Ciutat
Ciutat del comtat de Cheshire, Anglaterra, Gran Bretanya.
Situada a la vora esquerra del l’estuari del Mersey, al punt d’unió dels canals navegables d’Ellesmere i Manchester, és una ciutat de ràpida expansió industrial que absorbeix l’excedent demogràfic de la propera metròpolis de Liverpool Té refineria de petroli i fàbrica de vehicles de motor, i indústria química, mecànica i drassanes
Winnipeg
Llac
Llac del Canadà, al S de la província de Manitoba, a l’extrem sud-oest de l’escut canadenc.
Els seus principals tributaris són el Red River del Nord, el Winnipeg i el Saskatchewan, dels quals rep l’excedent dels llacs Winnipegosis i Manitoba L’emissari és el riu Nelson, que desguassa a la badia de Hudson Hi té importància la pesca comercial i la navegació Constitueix en realitat la resta de l’antic llac glacial Agassiz, que ocupava tot el peneplà
control de canvi
Economia
Mètode, adoptat regularment en el camp monetari, per a influir en la balança de pagaments, consistent a limitar la convertibilitat de la moneda nacional per divises.
El control de canvi pot operar també discriminatòriament sobre les importacions, afavorint les provinents d’estats amb moneda excedent en la balança de pagaments deficitària Els inconvenients que pot generar l’aplicació d’aquesta mesura en forma massa rígida són aparició de ‘mercat negre’ de la moneda escassa, restricció de la lliure iniciativa de comerç dels particulars i provocació de represàlies per part dels estats discriminats
fisiocràcia
Economia
Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores.
François Quesnay i els seus seguidors, que s’autodenominaren economistes , constituïren la primera escola econòmica coherent L’obra de Quesnay Tableau économique 1758 fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials agricultors, propietaris i l’anomenada classe estèril donant-los una comprensió global i dinàmica posà en relleu que l’agricultura era l’únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa produit net , mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril…
William Petty
Economia
Economista anglès.
Fou precursor del pensament econòmic clàssic d’ASmith i DRicardo, per tal com intentà basar l’anàlisi econòmica en la teoria del valor treball i excedent Per això fou considerat per Marx com el fundador de l’economia política Introduí també l’estadística i la matemàtica en l’anàlisi econòmica Entre les seves obres cal destacar A Treatise of Taxes and Contributions 1662, Verbum Sapienti 1664, Political Arithmetic 1690, Political Anathomy of Ireland 1691 i Quantulumcunque Concerning Money 1695
Arsène Jules Dupuit
Economia
Enginyer i economista francès.
Empleat pel govern francès, intentà de mesurar la justificació que tenia pels consumidors el finançament de les obres públiques, en una primera aproximació a l’anàlisi de cost-benefici Fou el primer a utilitzar una corba de demanda i elaborar el concepte, més tard recollit per A Marshall, d’excedent del consumidor Obres principals seves són De la mesure de l’utilité des travaux publics 1844, De l’utilité et de la mesure 1853 i Liberté comerciale 1860
prima
Excedent del preu de cessió d’un valor sobre el nominal (prima d’emissió)
.
producció de parelles
Física
Fenomen produït en interaccionar un feix de raigs γ (gamma) amb la matèria, consistent en la creació d’un electró i un positró.
És una transformació de la radiació en matèria Com que, segons l’equació d'Einstein, l’equivalent en massa d’aquestes dues partícules és d’1,02 MeV, la radiació γ incident ha de posseir una energia superior a aquest valor perquè es pugui produir el fenomen l’excedent es reparteix en parts iguals, en forma d’energia cinètica, entre les dues partícules creades A diferència dels altres fenòmens d’interacció entre una radiació electromagnètica i la matèria efecte fotoelèctric i efecte Compton, la probabilitat de la producció de parelles augmenta amb l’energia dels raigs γ L'…