Resultats de la cerca

Fou un dels representants màxims de l’escola mutazilita de Bagdad És autor d’un comentari de l’Alcorà al-Kaššaf ‘an ḥaqā'iq al-tanzīl , on fonamenta l’exegesi alcorànica en argumentacions filològiques, i d’altres obres filològiques, com al-Mufaṣṣal

La seva obra principal és el Miklol , que conté una gramàtica hebrea, amb importants innovacions, i un lèxic bíblic que eclipsaren les gramàtiques i lèxics anteriors En exegesi bíblica Gènesi, Profetes i Salms es mostra racionalista, seguidor de Maimònides i fortament anticristià

Defensor de la fe de Nicea, polemitzà amb Julià l’Apòstata Mestre i seguidor de la tradició teològica d’Antioquia, insistí en els aspectes literals i històrics de l’exegesi La major part dels seus escrits foren destruïts pels arians i pel sínode de Constantinoble 499, que hi veié un precedent del nestorianisme

Ministre de finances d’Alfons V de Portugal i, més tard, dels Reis Catòlics Finançà, juntament amb Abraham Senior, la guerra de Granada El 1492 s’establí a Nàpols i el 1503 a la cort dels ducs de Venècia És autor de nombrosos tractats de filosofia, d’apologètica, de misticisme i d’exegesi messiànica

Professor de Sagrada Escriptura i d’hebreu al seminari de Saint-Sulpice 1868 i a l’Institut Catolique de París 1890, publicà diverses obres d’exegesi i de divulgació bíblica, entre les quals es destaquen Manuel biblique 1879-80, La Bible et les découvertes modernes 1877, La Sainte Bible polyglotte 1897 i Dictionnaire de la Bible 1891-1912

Monjo prop de Constantinoble, rebé de l’emperador Aleix I Comnè l’encàrrec de polemitzar contra el bogomilisme , que havia penetrat a l’imperi Bizantí Escriví una important síntesi dogmàtica Panòplia dogmàtica de la fe ortodoxa , en 28 capítols, i també obres d’exegesi bíblica d’acord amb l’escola antioquena i sobre una base patrística, especialment de sant Joan Crisòstom

Professor d’exegesi del Nou Testament a Lovaina, fou perit del concili II del Vaticà De la seva obra destaca la trilogia La théologie de l’Église suivant saint Paul 1942, Le Christ dans la théologie de saint Paul 1951 i Le chrétien dans la théologie de saint Paul 1962, on assolí una de les síntesis més objectives i totals de la teologia de sant Pau

Publicà poesia, de caràcter principalment simbolista Les poèmes des décadences , 1899, narrativa L’amoureuse initiation , 1910 i peces dramàtiques Scènes de Don Juan , 1906 Miguel de Mañara , 1912 Influït per doctrines diverses —tradicions pitagòriques i òrfiques, ocultisme judeocristià, illustració preromàntica—, escriví assaigs filosòfics Ars Magna , 1924, treballs d’exegesi La clef de l’Apocalypse , 1938 i estudis d’antropologia històrica Les origines ibériques du peuple juif , 1933

Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358 Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català

A les universitats d’Alcalá, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lulliana, i també a Madrid 1610, prop de la inquisició Els jurats de Mallorca l’enviaren 1611 a Roma per tal de defensar la causa lulliana Hi escriví sobre exegesi bíblica Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem 1612 i, sobretot, el Memoriale collationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F Nicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum 1614, la més sòlida protesta contra Eimeric De tornada a Mallorca, fou enviat a la cort de Felip…