Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
discontinuïtat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Manca de continuïtat d’una funció en un punt o en un conjunt de punts, els quals són anomenats, per extensió, les discontinuïtats de la funció.
Atès que una funció f x és contínua en un punt a si i només si existeix i és igual a f a , la funció f x és discontínua en a si i només si no se satisfà alguna d’aquestes dues condicions, la qual cosa s’esdevé en els següents casos En primer lloc, pot passar que existeixi però que f a no existeixi f no sigui definida a a , o bé que aleshores, a és una discontinuïtat evitable , i la discontinuïtat és evitada redefinint el valor de f x al punt a tot assignant-li el valor el qual és anomenat valor veritable de f x en a En segon lloc, pot ocórrer que no…
associació a guanys
Dret civil
Règim econòmic conjugal que crea una comunitat respecte els guanys o beneficis obtinguts indistintament per marit i muller durant el matrimoni.
La dissolució del matrimoni dóna lloc al repartiment dels béns integrats en la comunitat A Catalunya perquè existeixi cal estipular-lo i pactar-lo expressament en capítols matrimonials
deslegalització
Dret
Tècnica jurídica consistent a autoritzar el govern, per mitjà d’una norma de rang legal, a regular matèries que fins aquell moment eren regulades per llei.
D’acord amb la constitució vigent a l’Estat espanyol, la deslegalització únicament pot ésser utilitzada en els supòsits en què no existeixi cap reserva material de llei
conjunt inductiu
Matemàtiques
Conjunt X
en el qual si, i només si, ∅ ∈ X
i, per a cada x
∈ X
, el següent x
, x
∪ { x
}, també hi pertany.
L’existència de conjunts inductius cal imposar-la per mitjà de l’axioma de l’infinit El fet que existeixi un conjunt inductiu implica l’existència d’un conjunt inductiu mínim, que és precisament el conjunt ℕ dels nombres naturals
Gauniló
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i monjo benedictí.
És conegut per la seva refutació de la prova de l’existència de Déu anomenada argument ontològic i continguda en l’opuscle Liber pro insipiente La base de la seva refutació és que el fet de poder pensar en un ésser suprem no vol dir que tal ésser existeixi fora del pensament
pilota
Economia
Nom donat al procediment fraudulent emprat en la posada en circulació de lletres de canvi.
El lliurat n'accepta una sense que existeixi cap deute previ i, per tant, sense intenció de pagar-la, amb l’objecte que el lliurador pugui disposar, mitjançant el seu descompte al banc, d’un crèdit fictici En compensació, el lliurat contragirarà una altra lletra al lliurador de l’operació anterior en les mateixes condicions, i així successivament
principis generals del dret
Dret
Normes jurídiques de caràcter general (axiomes, aforismes, postulats, veritats fonamentals) que disciplinen el món jurídic d’una determinada comunitat, que no estan formulades per escrit i que hom sol invocar davant els tribunals.
A l’Estat espanyol són una font subsidiària del dret privat i d’algun sector del públic no pas, però, del penal, sempre que no existeixi una llei o un costum adients amb el cas La jurisprudència especifica que només són vàlids si han estat recollits en una llei, regla o sentència del tribunal suprem aforisme, regulae iuris
robot de primera generació
Tecnologia
Robot que només és capaç de fer una única tasca repetitiva.
Comprèn els primers robots fabricats, generalment, abans dels anys seixanta del s XX, que es limitaven a obeir una sèrie d’instruccions o, com a màxim, incloïen un programa de control numèric Aquests robots no tenen cap tipus d’habilitat per a adaptar-se a les variacions de l’entorn, i són capaços de repetir la tasca encara que no existeixi l’objecte sobre el qual han d’actuar per això de vegades també se'ls coneix amb el nom de robots cecs
presumpció
Dret
Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut, amb el qual hi hagi un lligam precís o directe.
Si la deducció és feta per la llei, hom l’anomena presumpció legal si la fa el jutge, judicial La primera representa sempre el pensament del legislador Sovint esdevé regla positiva de dret, talment que no pot ésser impugnada per altres proves hom l’anomena presumpció juris et jure ‘de fet i de dret’ La judicial, en canvi, és la que l’ordenament legal considera veritable, mentre no existeixi una prova que demostri el contrari per això és anomenada juris tantum ‘només de dret’ En contra de la presumpció, només hi ha el recurs de revisió
abús de dret
Dret
Acte o omissió que per la intenció del seu autor, el seu objecte o per les circumstàncies en què té lloc, sobrepassa manifestament els límits normals de l’exercici d’un dret, amb dany per a un tercer.
L’abús de dret és una institució d’equitat per a la salvaguarda dels interessos que encara no van aconseguir la protecció jurídica Per això es precisa per a la seva estimació els següents elements la producció d’un perjudici al patrimoni, l’existència d’una actitud simplement passiva de qui el pateix, la intenció de perjudicar per part de qui causa el perjudici, i la manca d’interès legítim de qui el motiva o l’exercici antisocial de dret En tot cas és indispensable que no existeixi l’obligació de suportar el perjudici patit com a conseqüència de l’exercici normal del dret
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina