Resultats de la cerca

Ministre d’afers estrangers 1862-63, ocupà alts càrrecs entre el 1868 i el 1878 i sostingué una política expansionista i de reivindicacions territorials, sobretot a Tessàlia al Congrés de Berlín es mostrà radicalment nacionalista 1878 Primer ministre 1885-86, 1890-92 i 1895-97, provocà la guerra grecoturca a causa de Creta 1896-97 La derrota grega l’obligà a dimitir, però tornà a ocupar la presidència en 1902-03 i en 1904-05 Morí assassinat

Referit, de primer a l’expansió territorial, el terme fou aplicat, amb l’inici de la industrialització, a la política econòmica expansionista Així, al segle XIX l’imperialisme es manifestà a Anglaterra, quan, per tal de mantenir la primacia econòmica, hom volgué accentuar els lligams entre la metròpolis i les colònies amb un rigorós sistema proteccionista que garantís, amb mercats actius de consum, el progrés de la producció Un imperialisme economicopolític és també a la base del colonialisme alemany i de l’expansió en el continent americà per part dels EUA Hom parla modernament…

Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els…

Advocat des del 1785, fou un dels més importants escriptors polítics demòcrates de la Revolució Francesa, abans de la qual havia escrit La Philosophie du peuple français 1788 i France libre 1789 En saber-se la destitució de Necker 12 de juliol de 1789, fou un dels oradors populars més enardits als jardins del Palais-Royal, residència del duc d’Orleans, de qui esdevindria un agent polític A l’estiu publicà el Discours de “la Lanterne” aux Parisiens i, del novembre del 1789 al juliol del 1791, el periòdic “Les révolutions de la France et de Brabant”, de caràcter declaradament esquerrà Molt…

Dirigí el Banc de Belgrad 1978-83 El 1984 presidí la Lliga Sèrbia dels Comunistes que rebatejà com a Partit Socialista i el 1988 fou elegit president de Sèrbia reelegit el 1990 i el 1992, càrrec des del qual maldà per imposar l’hegemonia sèrbia a la Federació, tot servint-se del projecte expansionista de la Gran Sèrbia, que el portà, entre altres mesures, a suprimir l’autonomia a Kosovo i la Vojvodina 1990 i a bloquejar l’accés a la presidència de Iugoslàvia del croat Stipe Mesić 1991 Davant del desmembrament de Iugoslàvia, donà suport a les milícies sèrbies fora de la República…