Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
efecte hivernacle
© Fototeca.cat
Meteorologia
Escalfament de l’atmosfera i de la superfície d’un planeta que s’esdevé pel fet que l’atmosfera deixa penetrar la radiació solar (d’ona curta) i reté la terrestre (radiació infraroja, d’ona llarga).
Aquest fet provoca un creixement de temperatura en el sòl i en les capes d’aire pròximes a ell, en un valor que, per terme mitjà, per al planeta Terra és de 45°, per sobre del que correspondria en absència d’atmosfera El poder d’absorció de l’atmosfera és degut a la presència en el seu si de, principalment, vapor d’aigua i diòxid de carboni i, en menor mesura, de l’ozó En aquest efecte intervenen també essencialment els núvols Per aquesta raó, l’efecte és més gran a les regions més humides i nuvoloses dels tròpics, i menor en els pols i en les regions desèrtiques A aquest fenomen és deguda la…
balanç energètic de la Terra
Geologia
Meteorologia
Balanç de la radiació rebuda i emesa per la Terra, calculat durant un període de temps generalment llarg.
L’única energia rebuda pel planeta, la radiació solar, arriba a la superfície a través de l'atmosfera terrestre, que també canalitza la radiació terrestre La característica més destacable del balanç energètic del planeta és que, en un període representativament llarg, hi ha equilibri entre la radiació rebuda i l’emesa per la Terra, considerada aquesta globalment és a dir, superfície més atmosfera, la qual cosa explica l’estabilitat tèrmica del planeta
temperatura de l’aire
Meteorologia
Física
Temperatura que té, en un moment donat, l’aire de l’atmosfera terrestre.
De tots els elements meteorològics, la temperatura de l’aire és, potser, el que més intensament afecta l’organisme Hom la mesura mitjançant termòmetres adequats La temperatura de l’aire prové exclusivament de la calor irradiada pel Sol, mentre que és quasi nulla la influència de la calor interna de la Terra No obstant això, l’aire amb prou feines s’escalfa per l’acció directa dels raigs del Sol ho fa per contacte amb el sòl, puix que aquest absorbeix una gran part de la radiació solar Així hom explica el decreixement de la temperatura amb l’altura en la troposfera Aquest …
Edward Norton Lorenz
Meteorologia
Física
Matemàtic i meteoròleg nord-americà.
Estudià matemàtiques al Dartmouth College de Nou Hampshire i a la Universitat de Harvard El 1942 fou destinat al servei meteorològic de l’exèrcit dels EUA, i el 1943 es graduà en aquesta disciplina al Massachusetts Institute of Technology 1943, on es doctorà el 1948 i desenvolupà la seva aportació científica i hi exercí la docència fins el 1985 A partir de la construcció d’un model matemàtic del moviment de l’aire en l’atmosfera, descobrí que modificacions molt petites en les variables utilitzades repercutien en canvis de grans proporcions en els resultats finals fenomen conegut com l’"efecte…
teoria de Bergeron-Findeisen
Meteorologia
Teoria que explica com la presència de cristalls de glaç a l’interior d’un núvol format per petites gotes d’aigua sobrerefredades provoca una ràpida condensació del vapor d’aigua damunt dels cristalls de glaç, els quals, en créixer en gruixària,es transformen en borrallons de neu.
Bàsicament aquest esquema fou proposat per Alfred Wegener el 1911, després formulat per Tor Bergeron el 1933, i més tard desenvolupat per W Findeisen
anticicló
Meteorologia
Nucli d’altes pressions encerclat per un sistema d’isòbares tancades d’un radi entre 350 i 2.000 km.
L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…
Meteorologia 2018
Meteorologia
2018 un any amb nombrosos rècords a Catalunya Els episodis de pluges torrencials d'aquest 2018 van provocar nombrosos talls de carreteres © Departament de Territori i Sostenibilitat / Generalitat de Catalunya Meteorològicament, el 2018 va ser un any singular, que va invertir tendències i va batre rècords amb els valors de les variables més importants Pel que fa a la pluviometria, a gran part de Catalunya va ser l’any més plujós del segle XXI, i en alguns indrets es van assolir rècords des que s’enregistren dades A la major part dels observatoris del Pirineu la pluja anual del 2018 va superar…