Resultats de la cerca

Autor de Fables in Slang 1900, adaptació satírica de les faules d’Isop a la vida moderna, de la comèdia musical The Sultan of Sulu 1902, i de nombrosos guions cinematogràfics

Autor de cançons, faules, contes, etc, les seves obres, fàcils però elegants, publicades amb el títol de Fables, contes et autres pièces en vers patois de Montpellier 1813, en fan un dels precursors de la renaixença de les lletres occitanes

Defensor de la unificació ortogràfica en terres rosselloneses, publicà poemes i treballs a la Revue Catalane És autor del llibre de poemes La Mare-Terra 1913, de diversos monòlegs i d’unes Fables de La Fontaine traduites en vers catalans 1909 Entre els seus treballs destaquen Études critiques sur les chansons catalanes 1911-12 i Les voyelles o et u en catalan 1912

Escriví farses, sàtires What-d’ye-call-it ‘Com en dieu', 1715 Poems on Several Occasions, 1720 Fables , 1727 etc Triomfà amb Beggar's Opera ‘L’òpera del mendicant’, 1728, comèdia amb música composta i adaptada per JC Pepusch, paròdia del teatre sentimental i del drama musical italià, precedent de la Dreigroschenoper , de Brecht Altres obres seves són Polly 1728 i Acis and Galatea 1723, amb música de Händel

Eclesiàstic i advocat, autor de Poésies diverses 1655, de Roman bourgeois 1666, contra la novella cavalleresca de moda, i de Voyage de Mercure 1673 Fou membre de l’Académie Française Féu un diccionari més complet que el de l’Académie, cosa que li'n valgué l’expulsió 1685 en revenja féu circular els Factums , terribles epigrames contra l’Académie També havia publicat unes Fables morales 1671 i el Dictionnaire universel 1684

Periodista durant molts anys, en els seus reculls d’articles, narracions i historietes illustrades per ell mateix presenta el desemparament de l’habitant de les grans ciutats amb un humor sovint absurd i fantasiós De la seva obra cal esmentar la sàtira Is Sex Necessary 1929, My Life and Hard Times 1940, de caràcter autobiogràfic, els volums de narracions Fables of Our Times 1940 i The Thurber Carnival 1945, i els contes per a infants The 13 Clocks 1950 i The Wonderful O 1957

Fou assidu dels cercles literaris i artístics de la França de Lluís XIV Tot i gaudir de la protecció de la noblesa, el reconeixement, sobretot pels Contes et nouvelles en vers 1666 i les Fables 1679, molt sovint utilitzades en composicions musicals, no li arribà fins després de la mort Escriví algunes obres amb acompanyament musical el ballet Les rieurs du beau Richard i el llibret Astrée 1691, amb música de Pascal Collasse JB Lully s’inspirà en el drama de La Fontaine Les amours de Psyché et de Cupidon 1659 per a la tragèdia ballet Psyché amb text de Molière, però en rebutjà un…

Vida i obra Defensor de la unificació ortogràfica a terres rosselloneses, publicà poemes i articles a la “Revue Catalane” És autor del llibre de poemes La Mare-Terra 1913, de diversos monòlegs i d’unes Fables de La Fontaine traduites en vers catalans 1909, precedides d’un estudi sobre l’ortografia i d’un altre sobre la versificació catalana, ben documentat en un bon nombre dels autors catalans coetanis, i en què considera la llengua catalana la seva «veritable llengua materna» Són de destacar també Les voyelles o et u en catalan 1912 i Études critiques sur les chansons catalanes…

En 1928-34 exercí la docència als EUA Destaca la seva novella Wolf Solent 1929, que juntament amb A Glastonbury Romance 1932, Owen Glendower 1940 i Porius 1951 constitueix el més important de la seva producció novellística, romàntica, amb influències de Wordsworth, Dickens i Proust És també remarcable la seva Autobiografia 1934 Els seus germans Theodore Francis Shirley, Derby 1875 — Sturminster Newton 1953 i Llewelyn Dorchester 1884 — Davos, Suïssa 1939 foren també escriptors El primer escriví novelles — Mr Tasker's God 1925, Innocent Birds 1926, Mr Weston's Good Wine 1927, etc— i narracions…

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…