Resultats de la cerca

Publicà les seves primeres narracions recollides a Sposa in città , 1939 a la revista Solaria e Letteratura A les novelles San Silvano 1939, Michele Boschino 1942, I passeri 1955, Il dissertore 1962 i Passe d’ombre 1972 aconsegueix d’equilibrar l’evocació fabulosa de la nativa Sardenya, de derivació proustiana, amb una viva participació de la realitat contemporània

Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb…

Estudià sociologia a la Universidad Autónoma de Mèxic i posteriorment fou realitzador i presentador del programa de ràdio ‘El lado oscuro de la luna’ 1977-81 i agregat cultural a l’ambaixada de Mèxic a Berlín de l’antiga República Democràtica Alemanya 1981-84 Posteriorment collaborà en publicacions diverses, i impartí cursos de literatura i escriptura creativa a l’Instituto Nacional de Bellas Artes i la Universidad Nacional Autónoma És autor, entre d’altres, de les narracions La noche navegable 1980, Albercas 1985, La casa pierde 1999, premi Xavier Villaurrutia i Los culpables 2007, de les…

És conegut per l’obra Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D Bernardo Barcino y D Zinofre su hijo y otros caballeros de la Provincia de Cataluña 1600 L’autor tracta de persuadir el lector que la seva història està treta d’una altra que escriví un obscur rabí de Montblanc anomenat Capdevila Ja des del s xvii aquesta crònica tenia fama de fabulosa i era qüestionada per autors com Andreu Bosc, Nicolás Antonio, el marquès de Mondéjar i Jaume Caresmar, entre d’altres Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, és contundent…

Álvar Núñez Cabeza de Vaca en donà les primeres notícies cap al 1536 i Marcos de Niza la descriví el 1539 Francisco Vázquez Coronado la buscà el 1541, però només trobà un poblet miserable amb aquest nom Hi hagué altres expedicions que buscaren Quivira, i al s XVII el mite existia encara, tot i que ja era en decadència