Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
comprimit
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per compressió de granulats o pols.
Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot…
reina dels boscs
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, rizomatosa, de tiges quadrangulars, dretes, de 15 a 25 cm d’alt, de fulles lanceolades, en verticils, de flors blanques, en inflorescències corimboses terminals, i de fruits secs ovoides, eriçats de pèls ganxuts.
Habita boscs caducifolis, especialment de faigs, a gran part d’Europa És usada, en infusió, per a facilitar la son
maceració
Alimentació
Farmàcia
Operació consistent a posar en contacte amb un líquid una substància vegetal o animal (fulles, tiges, òrgans) prèviament esmicolada, per extreure’n els principis actius.
El líquid de maceració pot ésser aigua o una mescla d’alcohol i aigua a la temperatura ambient, a la qual hom afegeix sovint un àcid o un àlcali per facilitar-ne l’extracció Constitueix la primera etapa de la lixiviació
elixir
Farmàcia
Licor medicamentós compost de distintes substàncies medicinals dissoltes en un alcohol del 10% al 15%.
Hom els obté per maceració o destillació de les substàncies a extreure Actualment són en desús, bé que eren molt nombrosos en les antigues farmacopees Sovint hom pot considerar-los com a tintures vegetals compostes i dosificades per facilitar-ne l’administració Els més coneguts són el paregòric i el de Ringelmann
bàlsam del Canadà
Botànica
Farmàcia
Oleoresina més pròxima a les trementines que no pas als bàlsams autèntics; hom l’extreu de l’ Abies balsamea
, un avet nord-americà.
És una substància d’un color groc pàllid, transparent, viscosa i soluble en la majoria de dissolvents orgànics té un índex de refracció molt semblant del vidre, la qual cosa fa que sigui emprat per a facilitar l’observació de preparacions al microscopi i com a adhesiu per a muntar les lents dels instruments òptics És emprat en l’execució de les obres pintades a l’oli com a additiu retardador de l’assecatge per tal d’obtenir una pinzellada més fluida També és emprat en la manufactura de laques i com a aromatitzador de substàncies Té una certa eficàcia contra la tos
encapsulació
Farmàcia
Operació consistent a posar un medicament dins una càpsula digerible per tal de facilitar-ne l’administració.
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les pepsines de…
gotes
Farmàcia
Forma farmacèutica en què es presenten alguns medicaments líquids per tal de facilitar-ne la dosificació mitjançant el comptagotes
.
forma farmacèutica
Farmàcia
Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell
dosi
Farmàcia
Quantitat d’un producte farmacològicament actiu que, administrada a un animal, és capaç de provocar un efecte determinat.
Hom anomena dosi tòxica la que produeix símptomes de disfunció fisiològica en l’animal La dosi letal DL és la dosi mínima mortal per a la totalitat dels animals tractats quan la mortalitat és de la meitat hom empra la notació DL 5 0 Rep el nom de dosi mínima efectiva la menor quantitat de substància capaç de produir un efecte La dosi màxima és la quantitat màxima de substància que pot tolerar l’animal sense que es produeixin símptomes tòxics La dosi terapèutica és la quantitat de substància que produeix un efecte medicamentós sense provocar símptomes tòxics, i és compresa entre la dosi…