Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
facticitat
Filosofia
Caràcter fonamental del real, objecte de l’experiència empírica, en tant que contingent, és a dir, en tant que es dóna (i de la manera que es dóna) però podria no donar-se (o donar-se altrament).
En l’existencialisme, la facticitat de consciència es refereix tant a la seva existència com al seu engatjament en una situació concreta
dada
Filosofia
Allò que, com a donat, és irreductible al subjecte i a qualsevol deducció apriorística.
Hom parla, en aquest sentit, de la dada sensible, de la dada de l’existència en general facticitat i, en la filosofia moderna, de la dada de la consciència
fet
Filosofia
Allò que és o que succeeix realment.
Com a quelcom que ha estat fet factum, res gesta , sovint és entès també com a contingent facticitat, per tal com podria ésser altrament en aquest sentit Leibniz parla de veritats de fet , contraposició a veritats de raó lògicament necessàries, distinció que hom pot trobar recollida per Kant en els judicis a priori , com a oposats als judicis a posteriori Generalment hom distingeix els fets de les illusions o aparences i àdhuc dels fenòmens Tanmateix, fet i fenomen solen ésser entesos com a sinònims, sobretot respecte als fets naturals fenòmens o processos naturals Més enllà d’…
Jürgen Habermas
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del projecte illustrat…
Salvi Turró i Tomàs
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà en filosofia 1985 per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els antecedents kantians de la filosofia de l’esperit de Hegel, dirigida per Ramon Valls És professor titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 1992, de la qual ha estat degà 2002-2005 El seu àmbit de recerca s’inicià en la filosofia cartesiana, per passar després a centrar-se sobretot en la filosofia kantiana i l’idealisme alemany, especialment Fichte Fou vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1992-1995, 1998-2007 Ha publicat diverses monografies i traduccions en els…