Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
francolí
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, d’uns 30 cm de llargada, semblant a la perdiu i actualment extingit a Europa.
Presenta les parts superiors negrenques amb taques i llistes falbes o d’un blanc groguenc, el pit negre amb ratlles blanques i el coll també negre amb una franja ampla de color castany És gregari i s’alimenta d’insectes, gra i brots tendres Nia a terra, i la posta és de 6 a 12 ous Habita a Xipre i a l’Àsia Menor
esmirla
© U.S. Fish & Wildlife Service
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 27 cm de llargada.
El mascle és gris blavós a les parts superiors, rogenc molt llistat al pit i a les parts inferiors, i presenta una franja terminal negra a la cua la femella, una mica més grossa que el mascle, és marró fosc per sobre i presenta franges falbes a la cua Té les potes grogues És el més petit dels falcons europeus, migrador, i generalment nia a terra Habita al nord d’Europa i Àsia i emigra fins al nord d’Àfrica i al sud d’Àsia És comú als Països Catalans durant la tardor i l’hivern
mussol emigrant
CC u|Mdf
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 38 cm, que té les parts superiors falbes tacades de bru fosc i les inferiors més clares amb llistes brunes.
És migrador parcial Habita al nord d’Euràsia i d’Amèrica És ocasional als Països Catalans
flota d’alzina
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 15 cm d’alt de color groc, però falb o bru al centre del barret, el qual presenta una gran quantitat de metxes falbes o brunes.
La carn, de color blanc, no és hidròfana Es fa en alzinars i rouredes, on forma flotes denses
passerell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 13 cm, que té les parts superiors de color castany fosc, el cap grisenc, les parts inferiors falbes i presenta les ales i la cua finament vorejades de blanc.
La femella és brunenca llistada i el mascle, a la primavera i l’estiu, té el pit vermellós i el front roig viu És gregari i molt apreciat, pel cant, com a ocell de gàbia Habita a tot Europa, llevat de la meitat nord d’Escandinàvia, i és comú als Països Catalans