Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
reprensió
Dret
Amonestació solemne feta pel tribunal per suscitar en el culpable d’una falta la consciència del mal que ha fet, per tal que no torni a cometre-la, puix que aleshores incorreria en penes més severes.
En casos de falta greu sobretot en cas de malversació de béns públics per negligència del funcionari és anomenada reprensió pública , per tal com és celebrada en audiència pública en faltes lleus generalment contra la propietat hom fa la reprensió privada davant el tribunal a porta tancada
contravenció
Dret
Transgressió lleu d’una norma o violació d’allò que hom ha pactat.
En dret penal és assimilable a falta
sanció econòmica
Dret
Sanció que generalment implica el pagament d’una determinada quantitat de diners, en concepte de desgreuge, als afectats o com a escarment, a través de l’administració, com a conseqüència de l’incompliment de les condicions exigibles a determinats productes o serveis.
La denúncia d’adulteracions en els productes ha estat una de les més fermes actuacions empreses per la societat de defensa dels consumidors Quan respon a l’incompliment voluntari de certes obligacions contractuals la pena es tradueix en una retenció o disminució dels drets a percebre Aquest és el cas de la sanció econòmica als treballadors per falta voluntària al treball En l’àmbit de les transaccions internacionals són susceptibles de la sanció econòmica aquelles pràctiques considerades com a competència deslleial, com el dumping, etc
suspensió de sou i feina
Economia
Dret
Dret del treball
Sanció disciplinària imposada per un empresari a un treballador o a diversos pel fet d’haver comès una falta tipificada per la llei.
Comporta la suspensió temporal de les prestacions del contracte, sense pèrdua dels drets adquirits pel treballador En cessar els efectes de la sanció sia perquè ha transcorregut el termini, sia per altres motius, la relació recupera plena virtualitat Si es tracta d’un funcionari públic, la privació de l’exercici de funcions i dels drets inherents al càrrec no pot excedir els sis anys
jutge de menors | jutgessa de menors
Dret
Jutge amb jurisdicció a tota una província i que exerceix les funcions reformadores establertes en la llei per als menors d’edat sotmesos en conductes tipificades de delicte a falta.
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…
adulteri
Religió
Dret
Relació sexual del marit o de la muller amb una persona que no sigui el seu cònjuge.
L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l’home A…