Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
fantàstic | fantàstica
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L' art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen…
Walter John De la Mare
Literatura anglesa
Escriptor anglès, descendent d’hugonots francesos.
Publicà uns cinquanta volums de poesies, contes i novelles, on predominen els elements fantàstics i misteriosos Es destacà com a autor de poesia infantil The Listeners 1912, Poems for Children 1930, etc
Silvina Ocampo
Literatura
Escriptora argentina.
Escriví poesia Poemas de amor desesperado , 1949, Lo amargo por lo dulce , 1962, etc i relats fantàstics Viaje olvidado , 1937 El pecado mortal , 1966 Los días de la noche , 1970, Los días de la noche , 1983 Y así sucesivamente ,1987 Cornelia ante el espejo , 1988, etc
Jacques Tourneur
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà d’origen francès.
Fill del realitzador francès Maurice Tourneur, és autor d’una sèrie de films policíacs i fantàstics Cant people 1942, I walked with a zombie 1943, Out of the past 1947 Durant els anys cinquanta es dedicà al cinema d’aventures i als westerns i deixà l’activitat a partir del decenni següent
La Muntanya d’Ametistes
Llibre de poemes de Guerau de Liost, publicat el 1908 i el 1933 (refet i pòstum).
A través d’una sacralització estètica del Montseny, presenta un retaule d’homes, de bèsties i d’éssers fantàstics El culte a la natura pot semblar modernista, però el llenguatge, l’estilització i la retòrica són essencialment noucentistes El títol fou suggerit per Josep Carner, i el pròleg de Xènius és considerat com un programa del Noucentisme
Monsù Desiderio
Pintura
Nom amb què eren coneguts dos pintors, actualment ben diferenciats, actius a Nàpols durant la primera meitat del s XVII.
El més destacat, François de Nomé Metz 1593 — , excellí en temes d’evocació arqueològica Interior d’una església Szépmüvészti Múzeum, Budapest el seu estil es caracteritza per una mescla d’elements reals i fantàstics de to surrealista L’altre pintor, Didier Barra Metz — , és autor d’una Vista de Posillipo Museo Nazionale di San Martino, Nàpols
Frits van den Berghe
Pintura
Pintor flamenc.
Artista intellectual, a Sint-Martens-Latem s’uní a Gustave de Smet 1904 i esdevingué el cap espiritual de la seva segona escola de Latem Durant l’estada a Holanda 1914 intensificà el seu expressionisme unit a un rigor constructiu derivat del cubisme A Gant 1925, el seu gust pels temes fantàstics i rars l’apropà al superrealisme
bestiari festiu
© MPG
Folklore
Conjunt de figures o elements corporis que representen uns animals reals o imaginaris, reproduïts de forma fidel o fantàstica i que tenen una funció representativa, lúdica o protocolària dins del context de la festa.
Els seus orígens barregen conceptes llegendaris, històrics, religiosos, mitològics i fantàstics i està documentat des dels inicis de les processons de Corpus El bestiari festiu es pot dividir en tres grups bestiari fantàstic, bestiari quotidià lúdic i bestiari solemne, sense que aquesta diferenciació exclogui l’existència d’elements que puguin pertànyer a més d’un d’aquests grups per la seva funció, tradició o característiques concretes
Francesco Zuccarelli
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Pintor italià.
A quinze anys anà a Roma, on s’acostà a la pintura de vistes classicistes i pintoresques d’Andrea Locatelli Anà a Florència 1730 i a Venècia 1732, a estudiar-hi els grans mestres, però sempre es dedicà al paisatgisme Les seves teles reflecteixen un idíllic món d’Arcàdia, lluminós i acolorit Paisatges fantàstics , 1746, Windsor Castle La fugida d’Egipte , Venècia, Accademia, que obtingué un considerable èxit, sobretot a Anglaterra
drac
© MPG
Folklore
Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans.
Simbolitza el mal, i concretament el diable És una resta de les representacions teatrals o entremesos de la festivitat del Corpus, en les quals acompanya sant Miquel, sant Jordi o santa Margarida A Girona és documentat ja al segle XVII amb el nom de dragoní Uns altres animals fantàstics com la víbria, el marraco, la tarasca, la mulassa o mula guita, o la cuca fera de Tortosa hi són relacionats com a símbol del mal
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina