Resultats de la cerca

És un dels autors, juntament amb Antoni Closa i Jaume Rius, d’ Un segle de futbol català 1900-2000 , llibre commemoratiu del centenari de la Federació Catalana de Futbol Fou collaborador del diari Sport 1981-93, on publicà, en fascicles, el Diccionari del Barça 1985, el Diccionario del fútbol mundial 1986 i Un siglo de fútbol catalán 1987, aquest darrer amb Luis Lainz També collaborà, entre d’altres, en RB Revista Barcelonista i Don Balón

La seva família procedia de Croàcia Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot Canonge arxiver d’Eivissa per oposició 1913, fundà el Centre d’Acció Social i, el 1919, la Federació Catolicoagrària d’Eivissa Interessat per la història, des del 1903 collaborà en Los Archivos de Ibiza El 1908 participà en el Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, a Barcelona, amb la ponència Es feudalisme a Eivissa 1909 Autor de monografies, com Santa María la Mayor 1916, Pityusas Ciclo púnico 1931, Ebusus Ciclo romano 1932 i Santa María Ciclo cristiano 1934 El 1935 inicià una…

Fou un dels fundadors de la Jove Catalunya 1869-70 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei participà en la Comissió que lliurà el Memorial de Greuges al rei el 10 de març de 1885 La seva evolució pels sectors més conservadors del catalanisme el portà primer a ésser redactor de La España Regional , després a integrar-se al Centre…

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat 1869 i des del 1881 succeí el seu mestre, Antoni Bergnes de les Cases, en la càtedra de llengua grega, càrrec que exercí durant vint anys Fou així mateix deixeble de Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Francesc X Llorens i Barba Coneixedor de molts idiomes, estudià especialment el retoromànic i els cants populars de l’Engadina Publicà texts literaris medievals Jafudà, Eiximenis El seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts 1888 fou dedicat a la…

Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…

Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista Greument malalt, féu una llarga estada al Montseny —on estengué les seves lectures—, que li inspirà una producció poètica senzilla i popularista que entusiasmà Maragall, amb qui establí una ferma amistat, de la qual són proves el pròleg que aquest li féu al recull Cançoner 1903-05 i la fervent obra pròpia El meu amic Don Joan Maragall 1927 Atret per la investigació històrica, especialment l’artística, actuà com a auxiliar de la…

Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…