Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Abbās al-Fāssī
Política
Polític marroquí.
Llicenciat en dret a la Universitat Muhàmmad V de Rabat 1963, s’involucrà en la lluita pels drets humans al Marroc i fou també un destacat dirigent en associacions de juristes els anys setanta El 1974 fou elegit membre del comitè executiu de l’ Istiqlāl , i del 1998 al 2012 n’ocupà la secretaria general Sota el regnat de Hassan II fou successivament ministre d’Habitatge 1977-81 i d’Afers Socials 1981-85, ambaixador a Tunísia, on fou també representant del Marroc a la Lliga Àrab 1985-90, i ambaixador a França 1990-94 En accedir al tron Muhàmmad VI estigué successivament al capdavant dels…
Istiqlāl
Història
Partit nacionalista marroquí, sorgit d’una escissió (1937) de l’Acció Marroquina, fundada el 1934 per ‘Allāl al-Fāsī.
Actiu impulsor de la independència del país, en assolir-se aquesta 1956 participà en el govern 1956-63, però arran de diverses escissions que patí declinà la seva influència en la vida política del país Tot i això, participà en un govern d’unitat nacional en 1977-84 El 1984 fou l’únic partit juntament amb la Unió Socialista de Forces Populars que no s’integrà al govern de coalició L’Istiqlāl organitzà aldarulls contra l’ajornament de les eleccions del 1989 En les legislatives del 1993 s’integrà en l’anomenat Bloc Democràtic, format per les forces contràries a la Corona El 1994 rebutjà la…
Marroc 2010
Estat
En política domèstica, es va produir una reestructuració parcial del Govern marroquí, incloent-hi ministeris convencionals, com els de turisme, relacions amb el Parlament i modernització del sector públic, però també canvis en 2 dels 5 ministeris de sobirania, és a dir, els representants dels quals són escollits directament pel rei En aquest cas, Mohamed VI va escollir Taib Cherkaui com a ministre de l’Interior, reemplaçant Xakib Benmusan, mentre que Mohamed Naciri es fa càrrec del Ministeri de Justícia, substituint Abdeluahed Radi Aquest canvi ministerial va coincidir amb un període en què…
Santa Maria de la Seu d’Urgell
Situació Vista aèria del conjunt catedralici amb l’església de Sant Miquel i l’edifici del deganat ara museu en primer terme ECSA – M Catalán El conjunt catedralici de la Seu d’Urgell és situat al centre de la població de la Seu d’Urgell, i constitueix un dels conjunts catedralicis alt-medievals més ben conservats del nostre país JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Consideracions entorn del conjunt catedralici de les esglésies d’Urgell De les esglésies que formaven el conjunt de les primeres catedrals, abans de la renovació duta a terme al començament del segle XI per sant Ermengol, avui…
Els pintors del Bages i Osona
Art gòtic
En el decurs del primer període internacional hi ha constància de diversos pintors actius a Manresa i Vic que van tenir un àmbit de treball que anà més enllà dels límits de les actuals comarques del Bages i Osona La informació sobre els pintors manresans és força rica Es tenen referències de diversos pintors, entre ells Bernat de Montflorit, Francesc Feliu I i II, i Berenguer Bertran També se sap que treballà al Bages, Pere de Mer, pintor de Berga, que signà un rebut de 45 florins, preu d’un retaule de Sant Andreu que havia pintat per a l’església de Sant Miquel de Cardona 1402 En canvi, dels…
Ramon d’Abadal i de Vinyals
Historiografia catalana
Medievalista.
Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre…
Marroc
Estat
Estat del NW d’Àfrica, que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Algèria i al S amb el Sàhara Occidental (sota ocupació marroquina), el qual limita a l’E i al S amb Mauritània; la capital és Rabat.
La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…