Resultats de la cerca

El seu origen es remunta a un moviment xiïta, els adeptes del qual esperaven la vinguda d’un mahdī , renovador de l’islam Aquest, ‘Ubayd Allāh, pretès descendent de Fāṭima d’on derivà el nom adoptat pels seus successors i antic propagandista ismaïlita foragitat segurament de Síria pels abbàssides, aconseguí de fer-se nomenar amīr al-mu'minīn Els primers califes fatimites, enfrontats repetidament amb l’oposició sunnita i kharigita dels estats veïns, residiren a Ifrīqīya, amb capital, des del 920, a Mahdia, ciutat fundada per ‘Ubayd Allāh, fins que es traslladaren a Egipte 973, conquerit,…

Té relacions amb l’art àrab de Pèrsia on dominava la creença xiïta i també l’art sicilià de l’època àrab Al Caire hi ha diverses mostres arquitectòniques de l’art fatimita les mesquites d’Al-Azhar i d’al-Ḥākim, començades a construir a l’acabament del segle X, la d’al-Aqmar i d’al-Ṣālih Ṭalā'i, del segle XII, i uns quants mausoleus, també del segle XII Són també molt remarcables altres menes de treballs, com és ara tapissos, porcellana i treballs de fusta i de bronze

Essent propagandista del moviment xiïta ismaïlita i foragitat pels califes abbàssides de Síria, es refugià a l’Àfrica del nord, on aconseguí de reunir un grup d’adeptes Posà fi al domini dels aglàbida i fou reconegut com a califa a Kairouan 909 El 920 traslladà la capital a El-Mahdia, fundació seva, i inicià un seguit de campanyes expansives pel nord d’Àfrica, frenades, però, al Magrib occidental gràcies a la intervenció d' ‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova El succeí el seu fill Abū-al-Qasim

Fundada la dinastia per Idrīs I , els nets d’aquest es repartiren el territori i aviat les guerres civils, les revoltes berbers i les intervencions omeia i fatimita l’anorrearen Dinastia idríssida Idrīs 789-791 regència de Rāšid 791-802 regència d’Abū Ḥalīd Yazīd 802-808 Idrīs II 808-828 Muḥammad ibn Idrīs II 828-836 regència d’Άlī ibn Muḥammad 836-849 Yaḥyà I ibn Muḥammad 849-863 Yaḥyà II ibn Yaḥyà 863-866 Άlī ibn ‘Umār 866- Yaḥyà III ibn al-Qāsim -905 Yaḥyà IV ibn Idrīs ibn 'Umār 905-920 al-Ḥasan al-Hağğām govern del fatimita Mūsā ibn Abī-l-'Āfiya 925-927 al-Qāsim…

Fou visir del califa fatimita al-Mustanṣir Malgrat la pèrdua de Damasc 1076 davant els turcs, donà l’última flamarada de vitalitat a la ja decadent dinastia

Es traslladà a Egipte, on proposà al califa fatimita al-Hākim un sistema per a regular les crescudes del Nil La seva obra més coneguda és el tractat d’òptica Kitāb al-manaẓir , on descriu l’ull amb una gran exactitud

Fundada pel general fatimita Ǧawhar 969, esdevingué, inicialment, un centre de propaganda ismaïlita i més tard d’irradiació de l’islam en general, sobretot després de la destrucció de Bagdad pels mongols 1258 El 1961 foren ampliades les seves activitats i es convertí en una moderna universitat

Residia al Caire en temps del califa fatimita al-Ḥākim És autor d’un tractat sobre les malalties dels ulls traduït a l’alemany el 1905, important per les notícies que dóna sobre les operacions dels ulls, especialment les cataractes, per a les quals sembla que fou el primer a utilitzar el procediment de succió

Fill de Folc d’Anjou Successor del seu germà Balduí III, per tal d’impedir que l' atabeg turc de Síria, Nūr al-Dīn, s’apoderés de l’Egipte fatimita, pactà amb el seu sogre, l’emperador de Bizanci, Manuel I Comnè Malgrat aquesta aliança, Amalric no pogué prendre Damiata 1169 Morí el 1174 mentre organitzava una nova campanya

Aquesta secta sorgí arran de la successió del califa fatimita al-Mustanṣir mort el 1094 en ésser suplantat el seu fill Nizār, de qui derivà el nom dels seus seguidors Assoliren un poder polític assassí fins a la fi del segle XIII El seu cap espiritual —en resten seguidors a Síria, a l’Iran i a l’Índia— rep actualment el títol d’agakan