Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
fauvista
Seguidor del fauvisme.
Exposició lògico-fauvista (4-15 de maig)
Als baixos de la llibreria Catalònia té lloc l’Exposició lògico-fauvista, amb obres d’Artur Carbonell i Àngel Ferrant, entre d’altres 4-15 de maig
Maurice de Vlaminck
Pintura
Pintor francès.
Entusiasta de Van Gogh, hom el considera un dels millors representants de l’esperit fauvista Per a la seva formació fou decisiu l’encontre amb André Derain, amb qui treballà durant més d’un any a Chatou D’aquell temps arrenca la seva fase més característica, amb formes tendents al dramatisme i colors purs El 1905, a París, exposà conjuntament amb Derain, Matisse, Marquet i d’altres al Salon des Indépendants i al Salon d’Automne, que configurà la tendència fauvista La seva pintura és aleshores arravatada, flamejant, i semblen alliberar-s’hi amb tota la potència les…
Robert Ortuño i Pascual
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja El 1971 feu la primera exposició individual, i l’any següent guanyà el premi de pintura jove de la Sala Parés Ha exposat també a diverses ciutats d’Europa i Amèrica La seva obra entronca amb el concepte fauvista, caracteritzant-se pel seu accentuat colorisme
Charles Camoin
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Format al taller de Gustave Moreau, fou posteriorment influït per Paul Cézanne Formà part del grup fauvista exposà al Salon d’Automne del 1905 a París La seva paleta cromàtica és de tonalitats essencialment suaus Voltà entorn d’una temàtica de nus, paisatges i escenes d’interior El Musée d’Art Moderne de París guarda diverses obres seves
Béla Czóbel
Pintura
Pintor hongarès.
Estudià a Munic i a París, on començà a treballar Posteriorment es traslladà a Amsterdam 1914-19 i a Berlín 1919-25 Després d’un nou període parisenc 1925-40 s’establí a Budapest A partir del 1945 pintà alternativament a París i a la ciutat hongaresa de Szentendre, on el 1975 hom inaugurà el Museu Czóbel Al començament del s XX formava part del grup fauvista de París Més endavant creà un estil propi, caracteritzat per colors brillants i càlids, de vegades sufocants, formes vagues i un component no gaire acusat d’erotisme
William Zorach
Escultura
Escultor nord-americà d’origen lituà.
El 1891 emigrà als EUA, i estudià a l’escola d’arts de Cleveland Del 1910 al 1912 residí a París, on desenvolupà una primera època pictòrica, una de cubista i una altra de fauvista El 1917 es dedicava ja íntegrament a l’escultura realista Rebutjà l’abstracció i prengué partit per un realisme social que el relacionà amb Ferber i Archipenko Després de la Segona Guerra Mundial, el fet de reprendre la figuració significà, sobretot, un retorn al veritable sentit amagat de la vida americana, el de la seva realitat social Zorach féu escultures d’un gran vigor i portà a terme una…
Emili Varela i Isabel
Pintura
Pintor.
De nen estudià amb Llorenç Casanova, i posteriorment seguí cursos amb Adelardo Parrilla Des dels seus primers esbossos es destacà com un enamorat profund del paisatge, i d’una manera molt especial del paisatge netament alacantí de la muntanya Tàrbena, Guadalest, serra d’Aitana, etc Impressionista en una etapa curta de la seva producció, esdevingué després expressionista i fauvista, i exaltà el color fins als seus darrers extrems El 1906 obtingué menció especial a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb el seu oli Gitanes En retornar d’un viatge a París, celebrà una…
Miró: Catalunya a fora
Dins l’ambient noucentista es va gestar una de les personalitats més universals de la història de l’art català Joan Miró 1893-1983 El contacte amb les avantguardes internacionals no va omplir el seu art de referències foranes i mimètiques, sinó que el va portar a construir i depurar un estil propi i característic, de colors purs i formes simplificades L’obra La Masia , començada a Mont-roig el 1921 i acabada a París el 1922, demostra aquesta gran llibertat en la creació, allunyada del que feien les avantguardes artístiques del moment Miró, d’alguna manera, ha estat el primer gran pintor de…
cartell
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.
És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…