Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
refractòmetre
Física
Aparell destinat a mesurar l’índex de refracció d’un medi material, basat en les diferències de camins òptics, i per tant, de fases, entre els dos raigs en què se n’ha dividit un, quan han travessat medis materials diferents.
Aquesta mesura de diferència de camins òptics és feta produint interferències entre els dos raigs Segons que la divisió del raig en dos hagi estat feta usant escletxes de Young o per reflexió en superfícies semitransparents, l’aparell és anomenat de Rayleigh o de Jamin Els refractòmetres són els aparells bàsics d’una tècnica de mesura molt precisa dels índexs de refracció amb un marge d’error del 10 - 6 per cent, anomenada refractometria interferencial
suspensió
Física
Dispositiu, element, etc, emprat per a mantenir suspès l’element o la part mòbil d’un aparell de mesura o anàleg.
El tipus de suspensió influeix sobre la sensibilitat i l’estabilitat de l’aparell, i pot ésser feta mitjançant un o més fils de torsió suspensió monofilar, bifilar, perns, ganivets, etc
catetòmetre
Física
Instrument que serveix per a mesurar la distància vertical entre dos punts pròxims, en especial quan no són a la mateixa vertical.
Emprat ja per Gay-Lussac, consisteix en una ullera astronòmica, horitzontal, mòbil mitjançant un cargol micromètric al llarg d’un suport vertical graduat La lectura és feta amb l’ajuda d’un nònius
magnetoestàtica
Física
Part de la física que s’ocupa de l’estudi dels camps magnètics engendrats per imants permanents i per electroimants recorreguts per corrents continus.
La primera investigació teòrica de magnetoestàtica fou feta per ChA Coulomb , que enuncià la llei que és anàloga a la de l’electroestàtica segons la qual dos pols magnètics s’atreuen o es repelleixen amb una força directament proporcional al producte de les masses magnètiques dels pols anomenades també valors dels pols i inversament proporcional al quadrat de la distància entre els pols
manòmetre
© Fototeca.cat
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la pressió dels fluids, especialment dels gasos.
Els més primaris es basen en la igualtat de pressions que hi ha en els diversos punts d’un mateix pla horitzontal d’un fluid en equilibri manòmetres de columna i tenen una bona precisió, per la qual cosa tots els manòmetres d’ús científic són d’aquest tipus Per a mesurar pressions molt altes hom pot fer muntatges en sèrie de manòmetres de columna, tot fraccionant la pressió a mesurar, o bé pot utilitzar manòmetres-balança com els de Stückrath o de Stanton , els quals mesuren forces exercides sobre èmbols de secció coneguda Uns altres manòmetres, com el de Lissell , es basen en la variació…
equivalent mecànic de la calor
Física
Factor que relaciona les unitats calorífiques i les unitats mecàniques de l’energia (calor).
La seva determinació quantitativa fou feta per Joule emprant un calorímetre que conté una massa d’aigua, dintre el qual pot girar un sistema de paletes entorn d’un eix Aquest sistema és accionat per un cos que cau d’una certa altura El treball efectuat pel cos en caure s’inverteix en agitar l’aigua, i es converteix en energia calorífica Així, hom obté que 1 caloria = 4,186 joules , o bé que 1 kcal = 427,1 kpm
pes
Física
Força amb què la Terra atreu un cos qualsevol com a conseqüència del fenomen de la gravitació.
El pes p d’un cos es relaciona amb la seva massa m mitjançant l’equació p = m g és el vector camp gravitatori o acceleració de la gravetat La mesura de pesos, un cop és coneguda g , és feta indirectament, comparant masses amb balances balança Els resultats són expressats en unitats de força, bé que és molt estès el costum de designar el pes d’un cos de massa m pel valor de la massa, expressada en quilograms o en grams
brúixola d’aliada
Física
Geografia
Brúixola equipada amb una alidada, generalment d’ullera, fixada a la caixa, que permet mesurar declinacions o azimuts.
L’alidada és formada per una pínnula i un prisma triangular situats als extrems d’un mateix diàmetre sobre la caixa de la brúixola, i permet fer alhora la visió del cercle graduat i la definició de visuals juntament amb la pínnula En aquestes condicions, en visar un punt, la lectura feta al cercle graduat fix a l’agulla a través del prisma serà l’azimut magnètic d’aquell punt respecte a l’estació El fons de la caixa sol ésser constituït per un mirall a fi de disminuir l’error en la lectura Difereix d’un azimutal en el fet que el cercle graduat gira amb la ullera, mentre que els…
cos negre
Física
Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.
Hom en considera una materialització, bé que no exacta, formada d’un petit forat en una esfera buida i recoberta interiorment de fum d’estampa, de manera que qualsevol radiació que hi entra és pràcticament absorbida per la superfície interior gràcies a l’elevat coeficient d’absorció d’aquesta 0,99 i a les successives reflexions interiors El cos negre emet la màxima quantitat possible d’energia per una tempertura determinada lleis de Kirchhoff A més, l’absorció total de radiacions per part d’un cos negre representa l’augment màxim de temperatura La radiació emesa per un cos negre és…
baròmetre de Torricelli
Física
Baròmetre de mercuri dissenyat per Torricelli (1643) a partir dels experiments que efectuà per fer evident la pressió atmosfèrica.
Consisteix en un tub de vidre d’uns 80 cm de longitud ple de mercuri destillat i totalment sec i submergit en una cubeta que també conté mercuri El descens del mercuri fins a igualar la pressió atmosfèrica sobre la superfície lliure de la cubeta origina una cambra baromètrica La pressió atmosfèrica és expressada pels millímetres de longitud que té la columna de mercuri a partir del nivell de la cubeta, si hom fa la mesura a 0°C Si la determinació és feta a t °C i h és l’altura de la columna, cal introduir el terme -0,00016 t h com a factor de correcció A més, caldrà introduir les…