Resultats de la cerca

Des del 1796 treballà a Califòrnia, primer al centre de San Luis Obispo i després al de San Luis Rey 1798-1831, que fundà malgrat haver jurat fidelitat a les noves autoritats mexicanes 1826, el 1832 sortí de les missions i anà a Mèxic i després a Barcelona 1834

Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles fou expulsat del país 1714 i treballà a Perpinyà, a Roma i d’altres ciutats italianes Retornà a Catalunya l’any 1723 De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari , fins avui no retrobat també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica , igualment desconeguda És interessant l’ Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae , enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que estaven a l’abast a Escornalbou

Ensenyà humanitats a Lleida, filosofia a Gandia i teologia a Barcelona, i fou rector dels tres collegis El 1639 anà a Roma com a procurador de la província d’Aragó Del 1640 al 1646 fou rector del collegi de Betlem i viceprovincial de Catalunya, càrrec que exercí amb tanta prudència com fidelitat a la seva pàtria El 1643 predicà i publicà, a Barcelona, el Sermó en les reals exèquies a la grata y bona memòria de Lluys XIII, lo Just, rei de França i de Navarra, comte de Barcelona , i a Lleida, una Oración panegírica de los lirios reales de la casa de Francia 1643

Era fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d’Ermessenda, i germà de Guifré el Pelós de Barcelona Assistí als concilis de Port Nimes del 887 i del 897, en aquest darrer per solucionar la rebellió del prevere cerdà Esclua Seguí la causa del rei Odó, però retornà aviat a la fidelitat a Carles el Simple, que li concedí dos preceptes un 898 amb diversos drets fiscals per a la seva església, i una nova cessió de béns l’any següent Assistí al sínode de Barcelona del 906 i al concili de Sant Tiberi d’Agde el 907 Llegà tots els seus béns, en particular el domini de Palol, i una trentena…

Enginyer agrícola especialitzat en desenvolupament rural i diplomat en ordenació territorial, la seva activitat professional ha estat relacionada amb serveis d’estudis socioeconòmics Fou membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d’agricultura del 1984 al 1989 i tres vegades regidor a l’ajuntament de Barcelona Abandonà l’activitat política per fidelitat a la seva condició de catòlic Presideix l’associació E-Cristians i la Convenció de Cristians per Europa Dirigeix el periòdic digital Forum Libertas i collabora en alguns…

Ardiaca de Magalona El 1199 Innocenci III l’associà al monjo cistercenc Ranier, legat a Provença i Llenguadoc per a inquirir sobre el catarisme El 1203 havia esdevingut monjo de l’abadia cistercenca de Fontfreda i fou designat ell mateix legat, amb Raül ambdós foren dotats de plens poders en detriment de la jurisdicció dels bisbes, fet que els oposà als de Tolosa, Besiers i Vivers, que foren suspesos Predicaren amb Domingo de Guzmán i amb Diego, bisbe d’Osca, i Pèire féu una violenta campanya política contra Ramon VI de Tolosa, el qual excomunicà el 1207, i deslliurà els seus vassalls del…

És discutit el seu lloc de naixença la majoria d’autors el fan néixer a Nimes i li diuen de la Treille , però antics catàlegs diuen que era hispànic Entrà a l’orde dominicà 1266 Entre el 1266 i el 1276 fou lector als convents de Montpeller, Avinyó, Bordeus, Marsella i Tolosa Del 1277 al 1286 residí a París, on arribà a magister 1284 Presidí el capítol general de l’orde del 1280 i fou professor de la càtedra d’estrangers El 1286 hom l’acusà de novetats i formulacions doctrinals equívoques i el 1287 li fou manat de partir de París Fou elegit provincial de Provença, i pel fet de defensar el…

Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392 Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l’illa i Menorca El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i a Peníscola…

Important artífex del concili II del Vaticà i sensible al problema d’establir el contacte entre el cristianisme i el món modern Amb l’obra Chrétiens désunis 1937 fundà la coneguda collecció “Unam Sanctam”, on també publicà Esquisses du mystère de l’Église 1941, Vraie et fausse réforme dans l’Église 1950, Jalons pour une théologie du Laïcat 1953, Sainte Église 1963 i Chrétiens en dialogue 1964, obres que influïren als Països Catalans Amb una gran fidelitat a l’Església, es preocupà de retornar a les fonts de la Bíblia i la tradició Le mystère du temple 1958, La tradition et les…

Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473 Fou conseller d’Enric IV de Castella 1454-74, el qual feu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort Enric IV 1474, fou un fidel servidor dels Reis Catòlics En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar amb França…