Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
sopa
© Corel
Gastronomia
Plat en què el pa és substituït per arròs, tapioca, fideus o altres pastes.
tallarina
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Cadascuna de les peces d’un dels tipus de pasta
de farina en forma de tiretes llargues i estretes.
Hom les cuina de diverses maneres bullides i preparades amb mantega, formatge ratllat i, eventualment, salsa de tomàquet, gratinades, com a fideus, com a macarrons, etc
tapes cantoneses
Gastronomia
Assortiment de plats de la cuina cantonesa que se serveix en petites racions, com a aperitiu o bé com a àpat principal, generalment acompanyat de te.
Inclouen una gran varietat de plats, dolços o salats diferents tipus de pasta farcida, fideus, boletes d’arròs, bocins de pollastre fregits, rotlles de primavera, pastissets, etc
crisocapsals
Botànica
Ordre de crisofícies d’estructura palmel·loide.
L' Hydrurus foetidus, l’espècie més coneguda, forma colònies ramificades i gelatinoses, fètides, amb aspecte de petits fideus filamentosos, de color daurat brunenc, sobre les pedres dels rius de muntanya, durant la primavera i l’estiu
La pasta per a sopa: Magí Quer
La sèmola és un producte intermedi de la mòlta de cereals La de blat era i és utilitzada per a fer pastes alimentàries La pasta més corrent és el fideu Per això a Catalunya els semolers eren anomenats també fideuers Uns fideus que s’utilitzaven sobretot per a les sopes La seva confecció era artesanal fins a la segona meitat del segle XIX Anuncis de pastes alimentàries de Magí Quer Compañía Transatlántica , 1927 Magí Quer crearà una important empresa de producció mecànica de pastes alimentàries Magí Quer i Bertran era un semoler barceloní que vivia a la parròquia de Santa Maria…
congre
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes, semblant a l’anguila però amb l’aleta dorsal més avançada, la mandíbula superior prominent i la pell sense escates.
El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als…