Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Ferran Casablancas i Planell
Industrial.
Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el 1913 inventà un dispositiu per a la filatura del cotó, que anomenà sistema de grans estiratges i que revolucionà la indústria cotonera El presentà oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, molt aviat, per les principals fàbriques de tot el món Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l’estranger Milità a la Lliga…
James Hargreaves
Tecnologia
Inventor anglès.
Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny , primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora Els anys següents construí algunes jennys , que foren destruïdes l’any 1768 durant una vaga de filadors Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on installà una petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort
Fèlix Batlló i Barrera
Industrial.
Fundà, juntament amb els seus germans Joan i Jacint, la fàbrica Batlló Germans, dedicada a la filatura i al teixit, que, amb els seus 2200 treballadors, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època El 1876 la raó social canvià el nom per Batlló i Batlló, i funcionà fins el 1895 l’edifici, venut el 1906, acollí més tard la Universitat Industrial de Barcelona
Bartomeu Sureda i Miserol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Conreà el paisatge i la pintura religiosa Viatjà per Anglaterra i Amèrica estudiant tècniques de plantació del cotó, i hom ha dit que introduí a la península Ibèrica les primeres màquines per a la seva filatura S'especialitzà en la fabricació de la porcellana i dels cristalls Dirigí el Real Conservatorio i les fàbriques de porcellana de la Moncloa i de cristall a La Granja Castella Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià a Mallorca Amic de Goya, fou retratat per aquest
Joan Coma i Cros
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Fabricant.
Continuà el negoci de compravenda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell a partir del 1910 se'n féu càrrec totalment i n'amplià les activitats installà una filatura a Rosselló Segrià i una fàbrica de teixits a Salt Gironès, per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu El 1936 es refugià a París, on morí L’empresa perdura en la mateixa família sota el nom de Successora de J…
Josep Tolrà i Avellà
Industrial.
Llicenciat en medicina i cirurgia i interessat en la química, el 1846 arribà a Castellar del Vallès com a metge, on posteriorment inicià la carrera com a industrial El 1859 fundà una empresa per a la filatura, el tissatge i el blanqueig de cotó, que ocupava els molins de Busquets i de Can Barba L’any 1861 ja disposava de 99 telers i 4700 fusos, i el 1873, de 300 telers i 5000 fusos Hi introduí millores en el blanqueig dels teixits, i aconseguí que els produïts per la seva empresa tinguessin una especial anomenada Es distingí per les seves obres en benefici de Castellar del Vallès…
Jean-Baptiste Say
Economia
Economista francès.
Difongué les idees de Smith al continent europeu Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d’économie politique 1803, que tingué cinc edicions Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial El 1816 explicà un curs d’economia política a l’Ateneu i l’any 1819 li crearen un curs d’economia industrial al Conservatori d’Arts i Oficis Publicà el seu Cours d’économie politique , en 6 volums, entre el 1828 i el 1829 L’any següent fou nomenat professor…
Josep Bonaplata
Indústria tèxtil
Economia
Edició
Industrial, fill d’un impressor d’indianes de Barcelona, s’associà amb Joan Vilaregut i establí a Sallent (Bages) una fàbrica amb els primers telers mecànics de cotó.
A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines Aquesta installació industrial El Vapor utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol la màquina de vapor com a font d’…