Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
filòleg | filòloga
Ester Bonet Solé
Esport general
Lingüística i sociolingüística
Filòloga.
Llicenciada en Educació Física i Filologia Catalana, inicià la seva relació amb la lexicologia i la terminologia esportiva l’any 1986, arran de la designació olímpica de Barcelona Ha participat en la redacció del Diccionari de l’esport 1989 i ha coordinat la publicació dels vint-i-nou diccionaris d’esports olímpics del TERMCAT Coneixedora de primera mà de la neologia que es produeix dia a dia en l’àmbit esportiu, assessora el TERMCAT des de la fundació d’aquest centre terminològic i dirigeix el Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya des del 1990 També forma part…
Carme Gregori i Soldevila
Literatura catalana
Filòloga.
Professora a la Universitat de València, es dedica a la crítica de la producció literària catalana contemporània Ha publicat la introducció i l’edició a l’ Obra poètica de M Duran de València 1990, l’antologia Contes del segle XX 2002 i diversos articles sobre l’obra de Pere Calders, Josep M Espinàs, Joan Fuster i Carme Riera, entre d’altres També ha editat obres en collaboració, com Humor i literatura 2001 Fruit de la seva dedicació a Calders és Pere Calders tòpics i subversions de la tradició fantàstica 2006
Matilde Tubau i Bergadà
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòloga.
Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els estudis…
,
Rita Lejeune
Literatura
Filòloga belga.
El 1928 obtingué el doctorat en filosofia i lletres a la Universitat de Lieja, on fou una de les primeres dones que hi estudià Posteriorment amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona, on fou alumna d' Alfred Jeanroy i Mario Roques i per la qual es diplomà en 1935, el 1939 començà a impartir classes a la Universitat de Lieja sobre literatures romàniques especialment la valona, la provençal, la francesa medievals i el felibritge , matèria de la qual el 1954 fou nomenada Professora Ordinària Editora i autora d’un gran nombre de textos i estudis, hom pot esmentar La…
Christine Mohrmann
Lingüística i sociolingüística
Filòloga neerlandesa.
Formada a la Universitat de Nimega, sota el mestratge de JSchrijnen, fundador de l’escola de Nimega, en fou la principal continuadora, i ella mateixa formà nombrosos i qualificats filòlegs Els seus treballs sobre el llatí cristià representen un progrés notabilíssim també en el camp de la teologia, de la litúrgia, de l’arqueologia i de la història en general Des del 1939 dirigí la collecció “Latinitas Christianorum Primaeua” Amb JQuasten fundà 1950 la collecció “Stromata Patristica et Mediaeualia” i fou cofundadora 1947 de la revista Vigiliae Christianae Els seus primers llibres són Die…
Gabriella Gavagnin-Capoggiani
Literatura italiana
Filòloga italiana.
Doctorada el 1998 amb la tesi La letteratura italiana nella cultura catalana nel ventennio tra le due guerre, 1918-1936 percorsi e materiali , és professora titular de filologia italiana del departament de filologia romànica de la Universitat de Barcelona Estudiosa de la influència italiana en la literatura catalana als s XIX i XX, ha publicat De Leopardi a Ungaretti Un segle de poesia italiana en les versions de poetes-traductors 2001, Classicisme i Renaixement una idea d’Itàlia durant el Noucentisme 2005 i L’art de traduir Petrarca Versions catalanes del Cançoner 2009 Ha destacat també com…
Brigitte Schlieben-Lange
Lingüística i sociolingüística
Filòloga alemanya.
Catedràtica de romanística i lingüística general de la Universitat de Frankfurt del Main, es formà a les universitats de Munic, Ais de Provença i Tübingen, on fou deixebla d’E Coseriu En el camp de la romanística es dedicà especialment a l’occità i al català Okzitanische und katalanische Verbprobleme ‘Problemes del verb català i occità’, 1971, Okzitanisch und Katalanisch Ein Beitrag zur Soziolinguistik zweier romanischer Sprachen ‘Occità i català Una contribució a la sociolingüística de dues llengües romàniques’, 1971 Fou coeditora de la revista Zeitschrift für Katalanistik ‘Revista de…
Annamaria Gallina
© Arxiu Família A. Gallina
Lingüística i sociolingüística
Filòloga italiana.
Fou professora de castellà a la Universitat de Pàdua i s’especialitzà en català i en castellà És autora d’una Grammatica della lingua catalana 1969 i dels treballs Una traduzione catalana quattrocentesca della “Divina Commedia” 1957, Goldoni in Catalogna 1960 i Pirandello in Catalogna 1967 Preparà edicions per a la collecció “Els Nostres Clàssics” Viatges de Marco Polo 1958, Mirall de la Creu de Domenico Cavalca versió de Pere Busquets 1967 i Divina Comèdia versió d’Andreu Febrer 1974 Entre els treballs d’erudició sobre la llengua castellana cal esmentar Di un’antica traduzione aragonese del…
Lola Badia i Pàmies
© Narpan
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòloga medievalista.
És filla de l’escriptor Alfred Badia Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, hi obtingué el doctorat en filologia romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer El 1983 guanyà la càtedra de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Ha exercit també la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Girona, i ha fet estades al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus Lullus Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto Des del…
,