Resultats de la cerca

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català

Fou director en diverses etapes final del segle xix i principi del xx, del setmanari esportiu Barcelona Sport , que compaginava esport i art

Signà cròniques en les publicacions Vida Deportiva i Once , junt amb Carles Pardo A partir dels anys seixanta collaborà en Mundo Deportivo fins al final de la seva carrera

S’inicià al collegi Pare Manyanet i després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Com a periodista, s’especialitzà en hoquei sobre patins i fou un dels fundadors de la revista Patín Sport 1978, en la qual collaborà fins el final dels anys vuitanta

Començà com a redactor del setmanari Barcelona Deportiva el 1968 i, el 1972, entrà a La Vanguardia , on s’especialitzà en hoquei sobre patins i cobrí la informació del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol fins al final dels anys noranta També collaborà, informant d’hoquei sobre patins, amb l’agència EFE, Ràdio Nacional d’Espanya i Ràdio Reus

Començà a la revista Dicen , de la qual arribà a ser director 1980-81 En desaparèixer aquesta publicació, treballà al departament d’esports i al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya fins al final de la seva carrera Portà a terme programes com Historia del FC Barcelona , 100 anys de blanc i blau i Johan Cruyff, història d’un blaugrana Entre els llibres que publicà destaca Romario, rey del Gol i De Samitier a Ronaldo També collaborà en el diari digital e-notícies

Tot i que va començar com a periodista cultural i poeta, amb llibres com Amb un paper i un llapis 1979, Fulls i hores 1981, Quinze poemes d’abril 1982, Absència 1982 i L’eterna conversa 1983, encarà la seva activitat com a editor Amb Àlex Susanna, Alfred Sargatal i Ricard Badia cofundà l’editorial Columna 1985, de la qual n’esdevingué director i que es convertí en una de les editorials més dinàmiques i renovadores del final dels anys vuitanta i la dècada dels noranta L’any 2000, juntament amb l’editorial Columna, s’incorporà al grup Planeta Ha collaborat a diversos mitjans de…

Començà jugant a futbol, però l’abandonà a causa d’una greu lesió Al principi dels anys seixanta aconseguí el títol d’entrenador i dirigí, entre d’altres, el Club Esportiu Europa En l’àmbit periodístic, s’inicià a Ràdio Nacional d’Espanya i al diari esportiu Dicen , del qual fou un destacat articulista durant els anys seixanta i setanta Al final dels setanta també treballà a 4-2-4 Especialitzat en futbol i tennis, posteriorment treballà a Mundo Deportivo , fou redactor en cap de la revista La veu del Club , del FC Barcelona, i redactor d’ El Periódico de Catalunya Fou director…

De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española  a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses…

Treballà dins del sector tèxtil fins que l’any 1962 entrà a treballar a Ràdio Olot com a collaborador Posteriorment en fou redactor en cap i donà un fort impuls a les retransmissions en català Nomenat director de l’emissora al final del franquisme, sota la seva direcció esdevingué la primera a emetre tota la programació en català Collaborà també activament en la fundació de Ràdio 4 1976, primer com a corresponsal de la Garrotxa, i poc després passà a fer-se càrrec de la major part de la programació dels caps de setmana Hi presentà espais molt populars com ara  Bon dia Catalunya…