Resultats de la cerca

Formà part del collectiu Ofèlia Dracs , amb la qual obtingué el premi Sonrisa Vertical 1979 També collaborà en la revista Cultura , de Valls En novella publicà CQDX Crida a tothom 1981, finalista del premi Joaquim Ruyra 1979, En pijama no si us plau 1986, premi L’Odissea 1986, Vuit dies a Reduant juvenil, 1987, En propi parany 1988, finalista del premi Víctor Català de novella 1987 i Arrels salvatges 1988, finalista del premi Sant Jordi 1987

Format a la Federació Catalana de Tennis, entrà al circuit professional el 2000 Ha estat un cop finalista 2007 i un altre semifinalista de la Copa Masters 2011, un cop finalista de Roland Garros 2013 i dos cops semifinalista de l’Obert del Estats Units 2007, 2012 i de l’Obert d’Austràlia 2011, 2013 L’any 2012 guanyà l’ATP Masters Series de París, de la qual havia estat finalista a Xangai el 2007 Les seves millors temporades han estat el 2013, en què aconseguí la tercera posició en la classificació mundial de l’ATP i, en segon lloc, les del 2007, el 2011…

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, és professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novella Ha publicat els reculls poètics La senda de les hores 1999, premi 25 d’abril 1998, Aigües de clepsidra 1999, premi Paco Mollà 1998, Calendari de silencis 2000, Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999, Els colors del vent 2005, premi de poesia Carme Guasch 2005, Deserts 2005, premi Josep Maria Ribelles de poesia 2004, Partitures perdudes 2007, premi de poesia Festa d’Elx 2006, Bagatge de tenebres 2008, premi…

Germana d’ Emili Sánchez i Vicario , fou jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona-1989, fou quatre vegades campiona de Catalunya individual 1987-90 i cinc de dobles 1986-90, i cinc vegades campiona d’Espanya individual 1985, 1987, 1989, 1990, 1992 En l’àmbit internacional guanyà quatre torneigs de Grand Slam, tres Roland Garros 1989, 1994, 1998 i un Obert dels Estats Units 1994, i en fou finalista vuit vegades més, a més d’imposar-se en vint-i-cinc altres torneigs del circuit WTA En dobles guanyà sis torneigs de Grand Slam l’Obert d’Austràlia 1992, amb H Sukova 1995, amb J…

Membre del Club Tennis Barcino, guanyà, amb JL Arilla, la Copa Galea 1958 i l’any 1959 s’adjudicà el Campionat del Món júnior, o Orange Bowl Posteriorment, guanyà el Trofeu Comte de Godó 1965 i la medalla d’or als Jocs Universitaris 1967, i fou campió de Catalunya en tres ocasions 1962, 1969, 1971 Un dels seus èxits més destacats fou arribar a la final de l’Obert d’Austràlia 1968 Guanyà un títol de l’ATP el de Shreveport 1975, fou finalista de cinc torneigs més, entre els quals sobresurt el de Cincinnati 1971 En dobles aconseguí una vintena de títols entre el 1971 i el 1976, la majoria…

Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978…

Especialista en terra batuda, debutà el 1982 i jugà 14 temporades com a professional amb un balanç de 224 victòries i 210 derrotes Fou medalla d’argent en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Aconseguí sis títols de l’ATP i fou finalista en sis més També guanyà quatre títols en dobles, tots en terra batuda Participà en tots els torneigs del Grand Slam, especialment en Roland Garros L’any 1991 arribà a la posició vint-i-tres del rànquing mundial Jugà tres partits de la Copa Davis entre el 1989 i el 1992 i fou el capità de l’equip espanyol de Copa Davis 2001-04 compartint el càrrec…

A 14 anys es traslladà a la ciutat andalusa de Granada, on es llicencià en filologia hispànica El 1999 es donà a conèixer amb la novella Bariloche , finalista del premi Herralde, seguida de La vida en las ventanas 2002, Una vez Argentina 2003, de nou finalista de l’Herralde i El viajero del siglo 2009, amb la qual aconseguí els premis Alfaguara, Tormenta i de la Crítica espanyola A més, és autor dels reculls de contes El que espera 2000, El último minuto 2001, Alumbramiento 2006 i Hacerse el muerto 2011, i dels poemaris Métodos de la noche 1998, El tobogán 2002,…