Resultats de la cerca

Estudià belles arts, i posteriorment, composició a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki amb Paavo Heininen, on es graduà l’any 1981 Posteriorment amplià estudis a l’Escola Superior de Música de Friburg Alemanya, on es diplomà sota la direcció de B Ferneyhough i K Huber el 1982, i l’any següent a l’IRCAM de París, on estudià música electrònica i establí la seva residència Utilitzà l’electroacústica en la majoria de les seves obres, juntament amb instruments acústics amb una especial preferència pel violoncel i, de vegades, altres estímuls extramusicals, com textos, impulsos visuals o fenòmens…

De molt jove participà en l’activisme d’esquerres L’any 1968 es graduà en dret a la Universitat de Hèlsinki L’any següent fou nomenada secretària de la Unió d’Estudiants i el 1970 s’incorporà com a advocada a l’Organització Central dels Sindicats Finlandesos L’any 1971 ingressà al Partit Socialdemòcrata, pel qual fou diputada des de l’any 1979 fins al 2000 Fou successivament ministra d’Afers Socials i de Sanitat del 1987 al 1990 i de cooperació amb els països nòrdics 1989-91 en el Govern de Harri Holkeri, i de Justícia 1990 i d’Afers Estrangers 1995-2000 en el d’Esko Aho L’any 2000 guanyà les…

Formà part del corrent Tulenkantajat però sense acceptar el futurisme ni la idealització de l’exotisme El seu interès pel folklore i els mites populars es reflecteix en la influència de les formes populars en la seva poesia Publicà, entre altres, els llibres de poemes Laulu ihanista silmistä ‘La balada dels vuit encanteris’, 1925, Jää hyväiset Arkadialle ‘Adeu a l’Arcàdia’, 1945, Valikoima runoja ‘Poesies escollides’, 1958, i els d’assaig Suomalaisen muinaisrunouden maailma ‘El món de l’antiga poesia finlandesa’, 1935 i Soumalaine mytologia ‘La mitologia finlandesa…

Introductora de l’expressionisme en la literatura sueca, la seva obra tradueix, per reacció, la seva condició de dona encarada a la mort, posseïda per unes immenses ganes de viure, com es palesa a Dikter ‘Poemes’, 1916, Septemberlyran ‘La lira de setembre’, 1918 i Rosenaltaret ‘L’altar de roses’, 1919, d’un fort lirisme profètic

Ensenyà a la Universitat de Hèlsinki i fou membre del parlament finlandès entre el 1907 i el 1914 Nacionalista fervent, s’oposà a la influència russa i influí molt en la declaració d’independència de Finlàndia novembre del 1917 Escriví diverses obres sobre la història finlandesa

Membre del Badalona Orientació, fou dues vegades campió de Catalunya de relleus 2005, 2010 Formà part de la selecció finlandesa 1991-2001 i guanyà les competicions internacionals de relleus més prestigioses del món, com la Jukola Finlàndia i la Tiomila Suècia Tècnic de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya, des del 2007 ha estat seleccionador català

Director d’un diari socialista, anà a Petrograd el 1917, on participà en la Revolució Russa Publicà contes i peces teatrals, que donaren una imatge realista de la pagesia del seu temps La seva obra més coneguda és Tulitikkuja lainaamassa ‘Demanant mistos prestats’, 1910 Escriví articles de propaganda política, i morí afusellat a la fi de la guerra d’independència finlandesa 1918

L’amistat amb el socialista Kuusinen, més tard cap del partit comunista finlandès, radicalitzà el seu pensament estètic i polític cap al materialisme dialèctic, actitud que marca els seus primers reculls Min dikt , ‘La meva poesia’, 1921 Hårda Sånger , ‘Cançons dures’, 1922 Stenkol , ‘Carbó’, 1927 Amb Stark men mörk ‘Fort, però ombrívol’, 1930 passà per l’experiència dadaista La seva prosa és representada per Onnela 1925, Janne Kubik 1932, etc Té algunes produccions escrites en llengua finlandesa

De la seva prolífica obra, a cavall entre el realisme i el subjectivisme, cal esmentar Pimeänpirtin hävitys ‘La destrucció de Pimeänpirtin’, 1901, Elämän kasvot ‘La cara de la vida, 1916, Silmä yössä ‘L’ull de la nit’, 1917, Kurjet ‘Les grues’, 1919 i Kirkonkello ‘La campana’, 1922, aquestes dues darreres novelles d’un marcat accent patriòtic

Després d’iniciar els estudis musicals a Hèlsinki, els continuà a Viena, Leipzig i Munic En tornar a la capital finlandesa, es donà a conèixer com a pianista i escriví crítiques de concerts en diverses publicacions periòdiques Gran admirador de RWagner, fundà, amb uns collegues, una societat wagneriana A més, creà diverses institucions per a l’ensenyament de la música, entre les quals el Conservatori de Hèlsinki, anomenat més tard Acadèmia Sibelius Preocupat per augmentar la qualitat dels estudis musicals a Finlàndia, redactà diversos tractats pedagògics Compongué algunes obres…