Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Zòsim
Historiografia
Historiador bizantí.
Funcionari del fisc i comes , fou un pagà convençut que menyspreava profundament el cristianisme Posseïdor d’una certa cultura literària, escriví la Història nova , narració de la història de l’imperi Romà des d’August fins al regnat de Teodosi II 410 Ultra palesar-hi una gran admiració per Polibi, mostra una preocupació constant per la decadència de l’Imperi i, amb un gran sentiment de nostàlgia i malenconia, intenta d’explicar-ne les causes, amb un estil simple, clar i sense artificis retòrics
Dos exalts càrrecs d’Hisenda declaren a l’Audiència Nacional
Ernesto de Aguiar i Josep Maria Huguet, dos exalts càrrecs del Ministeri d’Hisenda acusats de corrupció, declaren davant l’Audiència Nacional Els dos implicats reconeixen que van amagar al fisc 470 milions de pessetes, que segons ells havien guanyat en operacions de borsa, però neguen haver rebut pagaments per part del Grup Torras, tal com assegura l’exassessor d’aquesta empresa Joan Josep Folchi L’afer té derivacions polítiques per l’amistat dels dos acusats amb Josep Borrell, que era el secretari d’Estat d’Hisenda quan es van produir els fets
batlle general
Història del dret
Oficial de nomenament reial, documentat ja al segle XIII.
N'hi havia al Principat de Catalunya i als regnes de València i de Mallorca a més d’un amb jurisdicció sobre la Vall d’Aran Administrava el reial patrimoni, amb una jurisdicció, ensems civil i criminal, amb competència en matèria mercantil i altres duanes, béns vacants, preses i naufragis, aigües públiques, causes d’amortització, etc El batlle general del qual depenien els locals i territorials era secundat per un procurador fiscal en matèria de patrimoni reial o el fisc i la seva gestió intervinguda pel mestre racional Després dels decrets de Nova Planta llurs funcions passaren…
Unifred
Història
Vescomte de Conflent.
Dit també Falquet Era fill d’un Guifré, i surt esmentat des de 914-921 Tingué molt bones relacions amb el comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el 925 el designà executor del seu testament Vers el 947 els comtes Sunifred II i Oliba I Cabreta, fills de Miró II, el destituïren acusant-lo de traïció i li confirmaren el lloc d’Aiguatèbia, al Conflent, i béns al Ripollès, que pel fet d’ésser de fisc reial els foren confirmats per un precepte reial el 952 El 959 els comtes cediren aquests béns al nou vescomte Isarn
Bartolomeo de Neocastro
Història
Història del dret
Cronista i jurisconsult.
Jutge de la cort de Messina des del 1273, mestre portolà secret i procurador de la Sicília oriental, sota Pere el Gran el 1282 advocat del fisc a Palerm, el 1286 el rei Jaume, després de la seva coronació com a rei de Sicília, l’envià com a ambaixador al papa Honori IV, juntament amb Gilabert de Castellet Continuà a la cort fins el 1291 Escriví una història de Sicília, perduda, en hexàmetres, que comprenia des de les Vespres al 1293 n'ha estat conservada, però, una versió en prosa llatina Historia Sicula , feta per ell mateix, que comprèn del 1250 al 1293, des d’una òptica…
servitud
Història
A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, en el sentit de l’antiguitat clàssica, per la qual cosa l’escola alemanya els qualifica de ‘‘semilliures’’.
En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la…
alcabala
Història del dret
Impost consistent en el tant per cent de l’import de les mercaderies venudes o permutades.
Fou conegut sobretot als regnes de Castella i de Lleó més tard, a la corona de Catalunya-Aragó i a Navarra Alfons XI de Castella la implantà a favor del fisc a les corts de Burgos de l’any 1342, bé que en documents del segle XI es troba ja com a arbitri de senyors i municipis i com a tribut transitori a la corona El seu import sofrí variacions segons els llocs i les èpoques afectava només les vendes de béns immobles, mobles i semovents fou aplicat després a les permutes i el 1832 i el 1835 s’estengué a les transmissions i constitucions de censos i a les insolutumdacions Des de…
Arturo Benedetti-Michelangeli
Música
Pianista italià.
A quatre anys començà a estudiar piano i violí posteriorment amplià la tècnica pianística al Conservatori de Milà, on es diplomà l’any 1933 Sis anys més tard guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Després de la Segona Guerra Mundial es presentà amb èxit a Anglaterra i dos anys més tard ho feu als Estats Units Exiliat d’Itàlia el 1968 per un conflicte amb el fisc, es retirà a les muntanyes suïsses De caràcter distant i hermètic, viatjà sempre amb el seu piano, muntant-lo i desmuntant-lo amb motiu dels seus concerts El seu repertori comprengué obres de Bach,…
Rodolf I de Germània
© Fototeca.cat
Història
Rei de Germània i dels Romans (1273-91), duc d’Àustria, Caríntia, Estíria i Carniola (1276-82); en succeir el seu pare, el comte Albert IV, fou comte d’Habsburg i landgravi de l’Alta Alsàcia (Rodolf IV: 1239/40-91).
Pel seu primer matrimoni amb Gertrudis dita Anna de Zollern-Hohenberg 1245 augmentà els seus dominis i per part de la seva mare heretà el comtat de Kyburg 1264 La seva elecció com a rei, per intervenció directa del papa Gregori X per mitigar la influència de Carles I de Nàpols a Itàlia, posà fi a l’anomenat Interregne 1250-73 S'enfrontà al rei Otakar II de Bohèmia, que pel tractat de Viena 1276 es veié obligat a cedir-li Àustria, Caríntia, Estíria, Carniola i Ístria, que repartí entre els seus fills El rei de Bohèmia intentà de recuperar-ho, però fou vençut i mort prop de Dürnkrut 1278 En la…
Pere Basset
Història
Història del dret
Jurista, conseller reial ja en temps del rei Martí I i advocat del fisc.
Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV 1418 fins el 1430, obrant com a tractador dels reis Aplegà una immensa fortuna Era, a més, un bon escriptor les seves lletres són de considerable vàlua literària, de cultura humanística i classicitzant, concís,…