Resultats de la cerca

Feu el batxillerat a Barcelona i s’hi llicencià en medicina i cirurgia el 1850, després d’haver-hi viscut l’ambient científic i literari de la dècada dels anys quaranta Seguidor de la poesia de Rubió i Ors i deixeble de Pau Piferrer, li dedicà, arran de la seva mort el 1848, un article a El Barcelonés , diari en què, presumiblement, també mantingué una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal i on publicà el tractat La fisiología del amor Collaborador d’ El Isleño  1848, visqué uns quants anys a Ciutadella, on es feu càrrec de la relació de les festes amb motiu de l’arribada del…

Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “Tot sol”, “…

Desenvolupament enciclopèdic Obra de reflexió sobre el poder i la justícia situada en el marc històric de la Barcelona dels darrers dies del s XVIII, la novella comença amb un assassinat no resolt, a Barcelona, que desencadena la tragèdia de la mort absurda d’un innocent, Andreu, un dels protagonistes Fora de Barcelona, però, a Mura, s’enceta una altra acció narrativa que comença també amb una mort, en aquest cas natural, de Remei, però que porta a desenterrar un cas anterior d’assassinat que ha passat desapercebut a la justícia Rere de tot plegat hi ha un dels homes més poderosos i influents…

Gènesi i circumstàncies de l’obra Segurament durant la seva estada a Anglaterra 1438-39, Joanot Martorell degué recollir idees i preparar materials per tal de redactar una novella cavalleresca, de la qual, en data indeterminada, donà una mena d’esbós o assaig, el Guillem de Varoïc , els episodis i les idees principals del qual foren refosos als cinquanta-vuit primers capítols del Tirant Hom pot acceptar que, com fa constar en la dedicatòria, al començament de l’any 1460, potser a precs de l’infant Ferran de Portugal, Martorell començà la redacció definitiva de la novella, que segurament…