Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
fonologització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual apareix una nova unitat fonemàtica en una llengua per coalescència contextual de dos fonemes o més, pel fet d’haver esdevingut distintives dues o més variants al·lofòniques d’un sol fonema anterior o per préstec a partir d’una altra llengua.
Així, el fonema llatí / g /, pronunciat en contacte amb vocal velar gula i palatal gelu , ha produït dos fonemes en català / g / gola i /ž/ gel
canvi fonològic
Fonètica i fonologia
Alteració de les relacions sistemàtiques dels fonemes en el curs de l’evolució d’una llengua.
Les principals formes concretes d’aquesta alteració reben el nom de fonologització, desfonologització, transfonologització, coalescència i diversificació
escissió fonològica
Fonètica i fonologia
Procés diacrònic en virtut del qual un fonema es transforma en dos o més de distints a partir, generalment, d’una diferenciació fònica contextual.
Segons el resultat, en pot sortir una fonologització, una transfonologització o bé una desfonologització Així s’explica l’evolució del fonema /k/ en llatí ortogràficament ‘c’, que ha donat en català solucions diverses CANTARE > cantar kIņtá CIVITATE > ciutat siutát
fusió
Fonètica i fonologia
Procés, anomenat també coalescència, pel qual dos fonemes o més perden les característiques distintives, n’esdevenen un de sol i determinen o no una fonologització.
En català s’ha produït una fusió fonologitzadora a partir de fonemes llatins com ara N + Y, N + N, G + N, etc, en evolucionar fins a ɲ vinea > vinya, canna > canya, ligna > llenya