Resultats de la cerca

Químic francès, fou professor de química del Jardin du Roi durant vint-i-cinc anys, cònsol 1801 i ministre d’instrucció pública 1802-08 Tingué molta influència en el desenvolupament de l’ensenyament, i amb Lavoisier, Morveau i Berthollet formà la comissió que creà una nomenclatura racional per a la química

Començà estudiant navegació, que després canvià per medicina A Maó mateix estudià amb Carles Ernest Cook, que li descobrí els canvis del pensament científic del moment El 1804 passà a la Universitat de València, i l’any següent, amb la idea de continuar estudis al nou Collegi de Cirurgia, a Barcelona, on freqüentà l’Escola de Química de la Junta de Comerç de Barcelona aquesta li assignà una pensió per estudiar química a Madrid i a París, on entrà a treballar al laboratori dirigit per Fourcroy i Vauquelin, sota el guiatge del qual començà a investigar les variacions que experimenta l’orina en…

Durant molt de temps els químics, incapaços de determinar la composició i l’estructura dels composts que estudiaven, optaren per designar-los mitjançant noms o símbols, sovint molt arbitraris, que feien referència a llurs històries És així com aparegueren els noms trivials de molts elements i composts, com glicerina o vidriol blau El primer intent sistematitzador fou l’obra Méthode de nomenclature chimique 1787, de Guyton de Morveau, Lavoisier, Berthollet i Fourcroy, que establia una nomenclatura dual en la qual cada compost era designat per un nom genèric, que definia la…

Llibre de matrícula de l’Escola de Química de la Junta de Comerç, Barcelona, 1805-22 BC A la Barcelona de l’inici del segle XIX, les úniques institucions que impartien disciplines científicoexperimentals eren l’Acadèmia de Cirurgia i la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la Conferencia Físico-Matemática Experimental instituïda el 1764 per professors i alguns deixebles del Collegi de Cordelles La Universitat, traslladada a Cervera el 1714, era la gran absent del panorama cultural de la ciutat La Junta de Comerç, amb la intenció d’apropar les disciplines científiques i…

Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…