Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Paul Francke
Arquitectura
Arquitecte.
Director de construccions dels ducs de Brunsvic-Wolfenbüttel, és autor, entre altres obres, de la Universitat de Helmstedt 1592-97 i de la Marienkirche de Wolfenbüttel 1604-25, considerada com la primera església protestant amb interès plàstic, en la qual, malgrat l’ornamentació renaixentista de les columnes, la volta és encara estructuralment gòtica
mestre Francke
Pintura
Pintor alemany.
És autor del retaule de Sant Tomàs Becket 1424, format per nou taules que representen escenes de la vida de Maria, de la Passió i de la vida del sant Kunsthalle d’Hamburg Hom li atribueix el retaule de Santa Bàrbara museu de Hèlsinki El seu estil té una forta influència de la pintura de la cort de Borgonya
August Hermann Francke
Música
Teòleg i pedagog alemany.
Estudià teologia i hebraística Doctorat el 1685 a Leipzig, el 1687 abraçà el pietisme, que marcà tota la seva trajectòria posterior El 1692 esdevingué professor a la Universitat de Halle i predicador a la localitat de Glaucha, on el 1695 fundà un orfenat, a través del qual difongué el seu ideari pedagògic, que el rei Frederic Guillem acabà aplicant a tot Prússia El sistema educatiu ideat per Francke donava una gran importància a la música, sempre vinculada, però, a la litúrgia L’alt nivell dels intèrprets es basava en un grau d’exigència també alt solfeig a primera vista,…
Hermann August Francke
Educació
Cristianisme
Teòleg i educador alemany.
Professor i pastor protestant a Halle, fou una de les figures més venerades del pietisme Obrí, a casa seva, una escola i un orfenat Escriví Praelectiones hermeneuticae 1712 i Monita pastoralia theologica 1713
adiaforista
Cristianisme
Membre d’un grup del protestantisme germànic que considerava determinades pràctiques catòliques, tals com la confirmació, l’extremunció, la missa sense transsubstanciació i la veneració dels sants, com a adiáphora
(‘coses indiferents’).
Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg Saxònia, principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia Una altra controvèrsia sobre els adiáphora aparegué més tard s…
pietisme
Cristianisme
Conjunt de moviments en el si de les esglésies reformades, però sobretot del luteranisme alemany, que posa l’accent sobre l’experiència religiosa personal enfront de l’excessiva fixació dogmàtica.
Entre els seus precursors, cal posar-hi JLabadie mort el 1674, JJGichtel mort el 1710 i JBöhme mort el 1624, però foren sobretot Philipp Jacob Spener i Hermann August Francke els qui hi donaren forma, mentre el comte de Zinzendorf i la seva comunitat de germans moravians germà bohemi contribuïen a la seva expansió En foren l’inici les reunions organitzades per Spener a partir del 1670, dedicades a l’estudi bíblic i als autors místics de tradició germànica la fundació de la Universitat de Halle 1693, a petició d’ell, els donà un centre de difusió La insistència en el sacerdoci…
Ludwig Senfl
Música
Compositor suís actiu a Alemanya.
Vida Inicià la seva important trajectòria professional com a cantor i copista a la capella imperial de Maximilià I a Augsburg i Viena sota la direcció d’Hendrik Isaac Es mantingué vinculat a aquesta institució musical, on ja era actiu el 1496, durant més de vint anys Ben aviat, des del 1507, es convertí en l’ajudant i copista d’Isaac, a qui probablement acompanyà a Itàlia cap al 1509 i amb el qual collaborà en la composició de la collecció Choralis constantinus 1508-09 per a la catedral de Constanza Durant el temps en què serví a la capella imperial a Viena participà en els cercles humanistes…
missió
Cristianisme
Tramesa de sacerdots i de missioners en general a noves terres per a propagar-hi una doctrina religiosa.
Fenomen propi de totes les religions universalistes —hom el troba en el budisme, en l’islamisme, en el mazdaisme, en algunes escoles de l’hinduisme en els temps moderns—, ho és sobretot del cristianisme Sovint és difícil de distingir-la de la simple propaganda religiosa, del proselitisme, mancats generalment d’organització i de programa definit En el cristianisme, considerada com a exigència de la mateixa acceptació de l’evangeli apòstol vol dir precisament ‘enviat’ i, per això mateix, com a tasca pròpia de tot creient, la missió fou atesa i acomplerta d’una manera molt activa per les…
Breu història de l'educació
L’educació a l’antiguitat Fa uns 35 000 anys, l’ Homo sapiens sapiens va adquirir una capacitat cranial igual que la nostra, i va millorar de manera decisiva la seva habilitat per a fabricar eines És així com es van establir les premisses biològiques per al naixement de l’educació, considerada com el conjunt estructurat de sistemes, teories i institucions adreçat a orientar i transmetre comportaments, coneixements i mètodes El desenvolupament de les tècniques de producció de les eines marca el començament de la cultura, entesa com la capacitat de reflexionar sobre les operacions teòriques i…