Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
frontispici
Disseny i arts gràfiques
Pàgina que en els llibres va davant de la portada.
frontispici
Cara principal d’un edifici.
frontis
Façana, frontispici.
el Boscal
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Boscal
, al municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 469 m d’altitud, al coll del Boscal
, per on passa el camí d’Ansovell a Lletó pel cim de la serra del Boscal
, contrafort de la serra de Cadí que es desprèn de la Torre de Cadí.
S'hi celebren dos aplecs el primer dissabte de maig i el primer diumenge de setembre L’església consta d’una nau més curta que originàriament, ja que la part propera al frontispici roman sense coberta en aquest frontispici s’obre un portal de mig punt adovellat Darrere l’altar s’alça un campanar de torre rectangular i també altres edificis que hi són adossats Una altra porta, d’accés al clos, construïda amb grans dovelles ben tallades, suggereix una data dels darrers anys de l’edat mitjana o, millor, dels primers de la moderna
Sant Miquel de Montblanc
Art romànic
Situació Façana de ponent, amb una bonica portada, única part de l’església romànica que fou aprofitada en reconstruir-se l’edifici al segle XIV ECSA - M Catalán L’església de Sant Miquel es troba dins la vila de Montblanc, vora el Carrer Major, el de la Fusteria i els de les Corts Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior MLIR Història L’església de Sant Miquel fou construïda gairebé contemporàniament al temple parroquial de Santa Maria, entre mitjan i la darreria del segle XII, fora del primitiu…
Jeroni Escarabatxeres i Ratxotxo
Escultura
Escultor barroc.
Membre d’una nombrosa família de fusters, era fill de Jaume Escarabatxeres Contractà els retaules de Sant Francesc de Sales, d’Esparreguera 1693, de Sant Joan, a l’Hospital de Pobres de Martorell 1698, i el d’Abrera És autor de la decoració de l’església de Sant Sever de Barcelona 1701 hi executà el frontispici i projectà les magnífiques tribunes i l’esgrafiat de la volta
Sant Martí de Víllec (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Sector ponentí de l’església, amb la porta d’entrada i l’ample campanar d’espadanya convertit en torre, amb una coberta de dos vessants ECSA - Rambol Aquesta església és al poble de Víllec, en una petita elevació allargada, entre dues torrenteres que conflueixen darrere l’absis, amb l’entrada a ponent, des de l’esplanada del cementiri Víllec és situat sota el Cadí, en un eixamplament de la vall de Bastanist Mapa 35-10 216 Situació 31TCG911879 A Martinet cal prendre la carretera local que va a Montellà, des d’on surt una pista en direcció sud que porta a Bastanist Víllec és al peu d’…
Jaume Padró i Cots
Escultura
Escultor.
Autor del tabernacle, de les imatges i dels alts relleus de la cripta de la seu de Manresa 1781 Residí a Cervera uns trenta anys i hi realitzà el timpà del frontispici interior, el retaule i la decoració de la cúpula de la capella major de la universitat 1777-87, el rerecor, un pòrtic i el retaule del Sant Misteri, com també l’església de Santa Maria 1775-88 i el projecte d’ampliació de la casa de la ciutat 1786 També són obra seva diversos retaules de les esglésies parroquials de Santpedor 1773 i de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera 1788
Jaume II d’Urgell
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1408-14), fill del comte Pere II d’Urgell, el qual ell succeí el 1408, i de Margarida de Montferrat.
Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d'Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S'enemistà amb l'arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d'Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…
catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de Tarragona, que té com a titular Santa Maria.
Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina