Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
garriga
Geobotànica
Formació vegetal arbustiva, densa, no més alta d’1,5-2 m, formada principalment per vegetals esclerofil·les, de fulla petita i persistent, sovint dominada pel garric.
És pròpia de la regió mediterrània moltes vegades és originada per degradació de l’alzinar o d’una màquia
balneari
© Fototeca.cat
Balneari
Medicina
Establiment de banys, especialment medicinals.
Els balnearis destinats a usos terapèutics tenen installacions adequades a les diferents classes de banys que hom hi pren, i solen tenir, a més, dependències que permeten l’hostalatge dels qui se sotmeten a la cura d’aigües bany L’establiment i l’activitat dels balnearis són regulats per la legislació sanitària de molts estats Als Països Catalans els balnearis són classificats entre tres classes, segons les característiques, i en quatre grups, segons les aplicacions de les aigües aparell digestiu, nutrició i pell aparell circulatori i respiratori reumatisme sistema nerviós Han d’ésser…
garriguer | garriguera
Persona encarregada de guardar la garriga.
aladern de fulla estreta
Botànica
Petit arbust de la família de les oleàcies, de fulles lanceolades, oposades, tot l’any verdes, i flors petites i blanquinoses.
Viu a l’alzinar, a la màquia baleàrica i a la garriga
formació
Geobotànica
Tipus de vegetació definit pel seu aspecte i no per la seva composició florística.
Les formacions són caracteritzades per la forma biològica dominant, i corresponen, en general, a les unitats de vegetació distingides popularment bosc, prat, garriga, brolla, etc
nadala
Literatura
Composició poètica que, amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o bé de manifestar l’estimació a les persones benvolgudes, acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociològics i polítics.
Als Països Catalans, el costum de la nadala s’ha estès darrerament, parallel a la divulgació del christmas , i constitueix una tradició Diversos autors JVFoix, TGarcés, JOliver, Francesc Garriga, etc han excellit en la seva realització A Catalunya, des de fa uns quants anys alguns prohoms han editat com a nadales autèntics volums de tema monogràfic commemoratius d’efemèrides nacionals
comissari regi
Història
Durant l’ocupació napoleònica de la península Ibèrica, representant extraordinari de Josep I enviat a determinades demarcacions de la monarquia amb amplis poders per a fer-hi efectiva l’autoritat reial i endegar-hi la nova administració.
El càrrec, vigent del 1809 al 1812, recaigué en significats afrancesats, com Francesc Amorós i Ondeano o el comte de Montarco Hom envià al Principat 1809 Josep Garriga i Buach, que, establert a Figueres, no féu mai efectiva la seva autoritat la proclamació del govern de Catalunya març de 1810, que adreçava directament a París tots els afers catalans, n'invalidà el càrrec
catifa floral
© Jaume Ferrández
Folklore
Catifa feta amb flors que originàriament s’elaborava durant les processons de Corpus en molts pobles i ciutats de Catalunya.
El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de Sant Sadurní…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina