Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
escitonema
Botànica
Gènere d’algues filamentoses, de l’ordre de les hormogonals, de la classe de les esquizofícies
.
Tenen falses ramificacions i beina gelatinosa gruixuda Són pròpies de roques molles
mesoglea
Anatomia animal
Capa de teixit intermèdia entre l’ectoderma i l’endoderma dels metazous més poc evolucionats, com ara els porífers, els cnidaris i els ctenòfors.
Té una consistència gelatinosa i inclou cèllules indiferenciades, com els arqueòcits i els amebòcits
moc
Zoologia
Urocordat de l’ordre dels desmomiaris, de la família dels sàlpids, que ateny uns 10-12 cm de llargada i constitueix l’espècie més gran del grup.
Transparent i de consistència gelatinosa, s’alimenta de fitoplàncton, que filtra amb l’aparell branquial És comú a la Mediterrània, sobretot a la primavera
sinascidi
Zoologia
Ascidi compost, els ascidiozooides del qual són parcialment fusionats i formen cenobis regulars o irregulars, amb els sifons bucals independents, mentre els intestins conflueixen en una cloaca comuna.
Hom pot trobar diversos cenobis dins una túnica gelatinosa comuna o bé formant masses incrustades, de manera que tota la colònia presenta una circulació sanguínia comuna
mixedema
Patologia humana
Estat trofoneuròtic, expressió clínica de la insuficiència tiroidal.
És caracteritzat per una infiltració del teixit subcutani i per una substància gelatinosa que produeix un edema dur que no deixa marca si hom el pressiona i que és més evident a la cara, al coll, a la fossa supraclavicular i a la porció distal de les extremitats Els signes i símptomes més freqüents són feixuguesa, apatia, edema de les parpelles, sensació de fred, suor escassa, macroglòssia, cardiomegàlia, pallidesa, pèrdua de memòria, etc
suc nuclear
Biologia
Massa incolora que inclou tots els components del nucli cel·lular.
És format sobretot per proteïnes particularment cisteïna A la majoria dels nuclis presenta una semblança homogènia La seva viscositat és, per terme mitjà, de 0,94 —en comparació amb la de l’aigua—, la seva elasticitat és molt gran i té una consistència més o menys gelatinosa segons l’estat fisiològic de la cèllula Pren els colorants no basòfils com l’eosina, i el seu pH és igual o superior a 7
coccolitoforals
Botànica
Ordre d’algues unicel·lulars de la classe de les crisofícies.
Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics…
gelea
Alimentació
Preparació gelatinosa obtinguda fent bullir suc de fruita amb sucre.
apendiculàries
Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Zoologia
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.
Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura…