Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Giovan Francesco Penni
Pintura
Pintor italià, anomenat il Fattore.
Deixeble i collaborador de Rafael, primer, i de Giulio Romano, després, participà en la decoració al fresc de les Estances Vaticanes i de la Villa Farnesina a Roma Hom li atribueix la Mare de Déu de l’Amor Diví Museo e Gallerie Nazionali de Capodimonte, Nàpols, obra que defineix el seu domini tècnic i la seva estreta filiació amb l’art de Rafael
Giovan Pietro Gaffori
Història
Patriota cors.
Metge de professió, es distingí entre els rebels al domini de Gènova, de la qual depenia Còrsega des del 1559 Collaborà estretament amb Teodor de Neuhof, nomenat rei dels corsos Després d’haver intentat en va un arranjament amb els genovesos, dirigí la lluita contra ells i obtingué, el 1753, el poder absolut per a la nació corsa Fou assassinat, amb la complicitat dels genovesos
Giovan Francesco Rustici
Escultura
Pintura
Escultor i pintor italià.
Format al taller d’Adel Verrocchio, és autor de tres imatges de bronze 1506-11, al Baptisteri de Florència i d’una Mare de Déu amb l’Infant Museo Bargello, Florència que mostren les característiques definitòries del seu estil, classicista primer, i pròxim a les noves tendències manieristes després El 1528 anà a França cridat per Francesc I hom considera de la seva mà unes escenes de batalles Musée du Louvre, París, obrades en terra cuita i atribuïdes també a Leonardo
Giovan Battista Andreini
Teatre
Autor dramàtic i actor italià.
Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-…
Giovan Battista Baliani
Física
Físic italià.
Seguí la línia de Galileu, amb qui mantingué correspondència Fou un dels primers a distingir clarament massa i pes
escola veneciana
© Corel Professional Photos
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Venècia del segle XIV al XVIII.
Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo i Gentile…
Urbà VII
Cristianisme
Nom que prengué Giovan Battista Cestagna en ésser elegit papa (1590).
Arquebisbe de Rossano 1553, governador de Perusa 1559, nunci a Madrid 1564 i Venècia 1573 i cardenal 1583, tingué un pes important durant el pontificat de Sixt V La seva elecció suscità moltes esperances, però morí pocs dies després
Juli III
Cristianisme
Nom que prengué Giovan Maria de’ Ciocchi del Monte en esdevenir papa (1550-55).
Home del Renaixement, la seva política cercà una via pacífica i d’equilibri Preocupat tanmateix per la reforma, volgué restaurar la disciplina monàstica, aprovà la Companyia de Jesús i tornà a obrir el concili de Trento 1551-52
Orsini
Família romana güelfa, molt influent a la Santa Seu des de la darreria del segle XII al segle XVIII, i adversària de la família gibel·lina, Colonna.
El primer membre ben conegut és Giacinto Bobo-Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Celestí III i afavorí especialment el seu nebot, Orso di Bobone El nebot d’aquest, Matteo Rosso mort el 1246, fou senador de Roma i defensà la ciutat contra l’emperador Frederic II 1241, aliat dels Colonna L’antagonisme amb aquesta família fou continuat per Giovanni Gaetano Orsini , que esdevingué papa amb el nom de Nicolau III El fracàs de la Santa Seu davant Felip IV de França afavorí els Colonna i dividí els Orsini, car el cardenal Napoleone Orsini feu costat al candidat dels francesos al papat, que…
Giovanni Battista Viotti
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Començà els estudis musicals al seu poble natal i els continuà el 1766 a Torí amb A Celoniat i G Pugnani, dels quals aprengué a tocar el violí anteposant els elements expressius al virtuosisme El 1775 entrà com a violinista a la capella reial dels Savoia, i el 1780 inicià una sèrie de concerts per tot Europa amb G Pugnani, que acabaren al Concert Spirituel de París dos anys més tard Arran de l’èxit que assolí en aquesta ciutat com a violinista i compositor, Viotti decidí quedar-s’hi Treballà a la cort imperial i fins i tot arribà a obrir un teatre propi el 1789 Théâtre de Monsieur, però…