Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Alexandr Konstantinovic Glazunov
Música
Compositor rus.
Vida Fill de pare editor i de mare pianista, molt aviat mostrà les seves grans aptituds musicals Abans de deu anys començà l’estudi del piano i a onze anys ja componia De primer estudià amb N Jelenkovskij, però per recomanació de MA Balakirev rebé classes particulars d’harmonia de N Rimskij-Korsakov El 1882 la seva Simfonia número 1 fou dirigida per aquest compositor a Moscou i per Balakirev a Sant Petersburg Visqué temporalment a Weimar 1884, on F Liszt escoltà la primera simfonia de Glazunov, a qui elogià, i també viatjà a Bayreuth Després anà a Espanya i al Marroc amb el…
Aleksandr Konstantinovič Glazunov
Música
Compositor rus.
Estudià amb Rimskij-Korsakov 1879-81 Fou professor des del 1899 i director 1905-28 del conservatori de Peterburg Fou considerat un continuador del nacionalisme musical del grup dels Cinc, tot i la profunda influència occidental que la seva música revela És autor de ballets, com Raimonda 1898 i Les Estacions 1900, nou simfonies, suites , dos concerts per a piano i orquestra i un per a violí i orquestra 1903 El 1928 anà a residir a París, on en l’època de Diaghilev contribuí a fer conèixer la música russa
Quartet Renaixement
Música
Quartet de corda català fundat per Eduard Toldrà l’any 1912, que es dissolgué el 1921.
L’integraven el mateix Eduard Toldrà i Josep Recasens com a primer i segon violins, el viola Lluís Sánchez i Antoni Planàs al violoncel La formació interpretà la integral dels quartets de L van Beethoven en un cicle que organitzà Amics de la Música a Barcelona El seu repertori incloïa obres de Beethoven, J Brahms, C K’ui, C Debussy, A Dvorák, A Glazunov, F Mendelssohn, WA Mozart i R Schumann, entre altres autors
Anna Matfejevna Pavlova
Anna Matfejevna Pavlova a La mort del cigne
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina russa.
Estudià al Teatre Mariinskij de Peterburg i hi debutà el 1901 Fins el 1913 actuà en la companyia de SDiaghilev amb la qual es presentà a París el 1909 més tard formà una companyia pròpia amb la qual féu tournées per Europa i Amèrica visità Barcelona el 1930 i actuà al Liceu El seu repertori preferit era el romàntic féu creacions especialment brillants de La mort du cygne i de la Bacanal de Glazunov
novellette
Música
Peça breu, generalment per a piano.
Aquesta denominació prové del títol novelletten que R Schumann donà al recull de vuit peces breus per a piano que integren el seu opus 21 1838 Com altres peces característiques del segle XIX impromptu , fantasia, balada, etc, peça de caràcter , la novellette no implica una determinada estructura formal, sinó que respon, segurament, a algun motiu o estat d’ànim que inspirà la seva composició Posteriorment, altres compositors, com NW Gade, A Glazunov o F Poulenc, han donat també el nom de novellette a obres seves, sobretot per a piano
Ivan Ivanovic Petrov
Música
Baix rus.
Estudià a l’Escola Glazunov de Moscou amb A Minejev i l’any 1939 ingressà a la companyia d’òpera d’IS Kozlovskij, abans de fer-ho al Teatre Bol’šoj 1943 Es presentà arreu de l’URSS i amb la companyia d’aquest teatre actuà per tot Europa Notable intèrpret de títols russos com El príncep Igor , Boris Godunov o Mazeppa , també destacà com a protagonista en diverses òperes italianes, amb personatges com Basilio El barber de Sevilla , Mefistòfil Faust i, sobretot, Felip II Don Carlo , paper aquest darrer amb el qual el 1964 es presentà a l’Òpera de París Rebé nombroses distincions…
Societat Filharmònica de València
Música
Entitat privada formada per socis que financen una sèrie de concerts per temporada.
Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300 socis, que…
Maksimilian Osejevič Steinberg
Música
Compositor rus.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb N Rimskij-Korsakov, A L’adov i A Glazunov Fou membre de l’equip executiu de la Unió de Compositors Soviètics i de l’Organització de Compositors de Leningrad Entre els seus alumnes destacà D Šostakovič De Rimskij-Korsakov adoptà l’interès per assimilar la música folklòrica i desenvolupar les possibilitats tímbriques de l’orquestra La presència d’aquesta música popular es manifestà en obres com Strastnaja sed’mica 'Setmana Santa' o la Simfonia núm 5 Precisament aquest ús de la música popular representà la contribució més important de…