Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
glomerulonefritis
Patologia humana
Nom genèric de cadascuna de les malalties en què la lesió fonamental és l’alteració de l’estructura i del funcionament del glomèrul renal.
Clínicament, hom pot dividir-les en primàries , si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries , quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda , que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A glomerulonefritis postestreptocòccica o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens bacteris, virus o paràsits, i que en qualsevol cas sol provocar…
Glomerulonefritis
Patologia humana
Definició El terme glomerulonefritis és emprat per a denominar una sèrie de trastorns inflamatoris del ronyó que es caracteritzen pel fet que són originats per una alteració als glomèruls renals, i que són produïts generalment per mecanismes immunologies Aquests trastorns poden originar diverses alteracions de la funció renal, que es manifesten en general amb hematúria o eliminació de sang amb l’orina i que poden ocasionar una insuficiència renal aguda o crònica Causes Les glomerulonefritis poden ésser causades per una gran diversitat de trastorns, en general deguts a lesions produïdes als…
El que cal saber de la glomerulonefritis
Patologia humana
Les glomerulonefritis constitueixen un grup de trastorns renals caracteritzats pel fet que ocasionen una alteració als glomèruls renals, transitòria o permanent, que pot originar diversos trastorns de la funció renal Cal adreçar-se al metge sempre que hi hagi un enfosquiment del color de l’orina perquè, entre d’altres causes, podria ésser degut a l’eliminació de sang amb la micció, o hematúria, que és el símptoma principal de la majoria de les glomerulonefritis Les glomerulonefritis es produeixen generalment pel fet que, als glomèruls renals, s’hi…
síndrome de Goodpasture
Patologia humana
Trastorn autoimmune caracteritzat per la presència d’autoanticossos contra les membranes basals dels glomèruls renals i dels alvèols i els capil·lars del pulmó.
És un procés poc freqüent, de causa desconeguda Clínicament, es manifesta amb signes d’hemorràgia pulmonar i glomerulonefritis greu i progressiva
hematúria
Patologia humana
Emissió d’orina amb sang.
Por ésser macroscòpica o microscòpica, i pot venir del trajecte urinari inferior infeccions, litiasi i tumors de bufeta o afeccions de la pròstata o bé del trajecte urinari superior glomerulonefritis, tuberculosi, litiasi i tumors del ronyó
autoimmune
Immunologia
Dit de les malalties produïdes per fenòmens d’ autoimmunitat
.
La possibilitat d’existència de malalties autoimmunes és àmplia, car de fet, qualsevol teixit de l’organisme pot ésser subjecte de fenòmens autoimmunes Són malalties autoimmunes el lupus eritematós sistèmic, l’anèmia hemolítica autoimmune, algunes glomerulonefritis, etc
síndrome nefròtica
Patologia humana
Situació clínica caracteritzada per la presència d’albuminúria, hipoalbuminèmia, edemes, hiperlipidèmia, oligúria i lipidúria.
És deguda a una lesió de la membrana basal del glomèrul renal que n'augmenta la permeabilitat tot permetent la filtració de les proteïnes cap a l’orina Es troba en el curs de diverses malalties alguns tipus de glomerulonefritis, infeccions, diabetis mellitus , collagenosis, amiloïdosi, tumors malignes, administració de determinats medicaments, etc
nefritis
Patologia humana
Denominació genèrica de les afeccions renals de tipus inflamatori.
Quan resulta afectat fonamentalment el glomèrul, hom parla de glomerulonefritis si ho són l’interstici i les vies urinàries, de pielonefritis i si interessa l’interstici i els túbuls renals, de nefritis intersticial o tubulointersticial , la qual acostuma a ésser provocada per productes químics tòxics, per medicaments o per trastorns circulatoris, com els estats de xoc
malaltia de Berger
Patologia humana
Nefropatia caracteritzada per episodis repetits d’hematúria macroscòpica o microscòpica.
La lesió histològica fonamental és una glomerulonefritis proliferativa focal i segmentària amb dipòsits mesangials difosos d’immunoglobulina A IgA Afecta preferentment els homes joves, i va sovint acompanyada de proteïnúria moderada i d’augment de la concentració sèrica d’IgA La malaltia acostuma a progressar lentament i pot abocar a la insuficiència renal Hom l’anomena també nefropatia IgA
hipertensió arterial
Patologia humana
Augment de la pressió normal de la sang de les artèries.
Hom considera que hi ha hipertensió quan la pressió sistòlica passa de 150 mm Hg i la diastòlica de 95 mm Hg Pot ésser essencial de causa desconeguda o secundària La hipertensió és conseqüència d’un augment de les resistències perifèriques pot no donar símptomes o bé provocar cefalàlgies, vertígens, sufocacions, palpitacions, taquicàrdia, dispnea i disminució de la capacitat corporal i intellectual Pot afectar les vísceres, especialment els ulls, els ronyons i el cor La hipertensió secundària que representa el 20% dels casos apareix en diverses malalties, com, per exemple, …