Resultats de la cerca

Pertany a l’arxipèlag Chinijo, que conjuntament amb les illes i els illots d’Alegranza, Montaña Clara, Roque del Este i Roque del Oeste o del Infierno, les aigües circumdants i el massís de Famara i altres zones del N de Lanzarote formen des del 1986 el parc natural maritimoterrestre de l’Archipiélago Chinijo De clima àrid molt similar al de l’illa de Lanzarote, de la qual és separada per poc menys de 2 km, hi ha quatre formacions volcàniques i l’elevació màxima ateny 266 m Habitada des de la segona meitat del segle XIX, la població es concentra al nucli de Caleta del Sebo Les activitats…

El Senat espanyol aprova declarar oficialment La Graciosa vuitena illa habitada de l'arxipèlag de les Canàries Habitada des de fa més d'un segle, a La Graciosa viuen unes 750 persones que des de fa més d'una dècada reivindiquen ser reconeguts i una administració pròpia El canvi d'estatus ha de ser recollit en la modificació de l'Estatut d'Autonomia

Autor d’una graciosa paròdia dels aforismes d’Hipòcrates i de dues sàtires, en prosa ritmada, contra les vídues i contra les dones

Es presenta com a escultura aïllada o com a suport d’un objecte ornamental N'hi ha una variant dòrica, més austera, i una variant jònica, més graciosa

És emmarcat dins la tendència dels parlants a donar transparència als mots, a donar-los una motivació, conscientment o inconscientment El llatí PORTULACA degué donar *portolaga o *bordolaga passà, però, a verdolaga pel fet d’haver-se relacionat amb verd Al nivell lingüístic més vulgar prolifera aquest fenomen graciosa per gasosa

És reconegut com a autor de la graciosa obra Amors pastorals de Dafnis i Cloe o, simplement, Dafnis i Cloe Amb aquesta narració inventà la novella pastoral R Miquel i Planas la traduí al català 1905 També ho feren Joan L Puig-Franqueses i, directament del grec, Jaume Berenguer 1963

Amb la promulgació del codi de dret canònic 1917, les atribucions es dividiren, en les cúries eclesiàstiques, entre el vicari general, que exerceix la jurisdicció graciosa o voluntària, i l’oficial o provisor fiscal , que exerceix només la contenciosa, pràctica ja estesa anteriorment en les cúries importants, com ara Tarragona, Barcelona o València