Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Estrac
Història
Antiga quadra de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres (Maresme), que donà origen al terme de Caldetes o Caldes d'Estrac
.
El 1219 els senyors del castell de Mataró, Guillema de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada, cediren part del territori veí de Sant Vicenç de Llavaneres tot el puig o turó de Caldes, diu el document a l’hospital i el temple que el cavaller barceloní Pere Gruny havia bastit, prop de les fonts termals que donen nom a la població Al llarg del segle XIII foren nombroses les donacions i les vendes de terrenys a l’hospital que engrandiren la quadra
Santa Maria de Caldes d’Estrac
Art romànic
El lloc és documentat des de l’any 1128 amb el nom de Aquas Calidas d’Estarag i consta que des del segle anterior el seu territori formava part de l’efímer castell de Montalt, aviat refós amb el terme de Mataró Vers el 1219 Pere Gruny alçà prop les fonts termals un hospital i una església dedicada a santa Maria, que el 1230 consten amb el nom de Callis de Staracho i que es trobaven sobre terres de les parròquies de Sant Andreu de Llavaneres i de Sant Vicenç de Calidis , dit més endavant de Montalt o de Llavaneres Hi ha notícies del seu funcionament com a filial els anys 1303 i…
grunyit
Cadascun dels sons que emet un animal o una persona que gruny.
crit
Veu pròpia de cada animal.
Els noms de les veus, els crits i els sons dels animals, a diferència de les onomatopeies, no en pretenen imitar el so, només el designa, l’anomena i l’especifica És per això que no cal que tinguin cap relació amb el so real que fan els animals Crits i sons d’alguns animals Crit / So Verb Onomatopeia 1 Animals aïnada aïnar hii / iii cavall aliret pollí amanyac colom, tórtora arniet arniar hii / iii cavall assaïnet o assaïnament assaïnar hii / iii cavall bel belar be / bee / mè cabra, ovella bonior bonir zum-zum / zzz eixam d’abelles bordada bordar bub-bub gos bram bramar haic / ihà ase, brah…
dret dels cops
Història del dret
Impost de mesuratge cobrat, del segle XII al XIX exclusivament a Barcelona, sobre el blat i tota mena de grans i farines entrats a la ciutat, a benefici del rei, dels hereus de la família barcelonina Gruny i de la Pia Almoina, a la qual els Gruny donaren una tercera part del dret (segle XII).
El representant dels diversos propietaris, o dels arrendadors del dret, el batlle dels cops , era elegit pels consellers, a mans dels quals jurava el càrrec, però aquest era proveït pel rei Havia d’anar, amb les seves mesures, a les dues places del Blat, on arribava el blat per mar i per terra, respectivament L’impost era cobrat en espècie i emmagatzemat a la botiga dels cops Impost impopular, els consellers pledejaren infructuosament des de la fi del segle XIII amb la mitra i amb la corona per tal d’abolir-ne la part corresponent El 1300 aconseguiren només l’exempció per al blat procedent…
Caldes d’Estrac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, entre Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar.
Situació i presentació El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes, és un dels més reduïts del país 0,9 km 2 És situat a la costa de llevant de la comarca, entre els termes de Sant Vicenç de Montalt N i W, separat pel rial de la Fenera, el torrent de la Farnaca i la riera dels Gorgs i d’Arenys de Mar NE, separat pel camí del Remei i per la divisòria entre Can Muntanyà i Can Ripoll fins a Can Xenaica Centra el terme el turó de Caldes 112 m d’altitud, en una bona part cobert de pinedes i bosc baix Al NE s’alça el turó de la Torre dels Encantats o Puig Castellar 75 m d’…
Centelles
Llinatge de l’estament noble, originari de Sant Martí de Centelles, centre de les seves extenses possessions, que constituïren la baronia de Centelles.
La línia troncal de la baronia de Centelles té el primer membre conegut en Guadall I, posseïdor del castell de Sant Esteve dit de Centelles a partir de mitjan segle XIII, que vivia el 1041 i que encara no portava el cognom Centelles Gilabert I mort després del 1062 podria ésser-ne el successor El fill d’aquest, Guadall II mort abans del 1084, deixà dos fills Berenguer i Guadall III mort després del 1096, que el succeí intervingué en l’acta de consagració de Taradell 1076, on posseïa un alou Gilabert II Guadall, probablement fill seu, és el primer que prengué el cognom de Centelles Gilabert II…