Resultats de la cerca

Era fill de Gotmar i de Garsenda, establerts a Santa Cecília de Voltregà Osona Ocupà violentament la seu de Vic a la mort del bisbe Ató i es féu consagrar pel metropolità d’Auish Gascunya davant Frujà, consagrat pel metropolità de Narbona El papa Joan XV 985-96 l’excomunicà, però ell continuà la usurpació i féu assassinar el bisbe Frujà 996 El nou bisbe de Vic, Arnulf, portà l’afer a un sínode de Roma 998, presidit per Otó III i pel papa Gregori V, on assistiren molts bisbes romans, llombards i alemanys, que el deposaren i degradaren Es conserva la butlla de deposició, en papir, a l’arxiu…

És el primer membre cert de la família vescomtal d’Osona, que prengué després el nom de Cardona Es casà amb Ermetruit fou pare d’Ermemir, de Ramon, d’Arnulf bisbe d’Osona, de Llop i de Miró

Fou elegit pel clericat local i pels comtes, amb l’assentiment de l’arquebisbe d’Auish, intervenció que no s’explica, car era vigent la dependència de Narbona S'ocupà en la defensa dels béns de la catedral i en la construcció de murs i torres de la ciutat Presidí el judici entre el vescomte Udalard I i el seu fill Guislabert futur bisbe contra l’abat de Sant Cugat, que guanyà aquest darrer

Fill de Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló Succeí en el bisbat el seu germà Elmerad Enriquí molt el patrimoni de l’església d’Elna El 947, malalt de mort, en un concili de Narbona fou elegit el seu successor Riculf II, per evitar que els comtes de Cerdanya s’apoderessin del bisbat

Fill possiblement de Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès era canonge de Vic des del 957 A la mort del bisbe Ató 971, assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció Frujà, consagrat a Narbona, i Guadall, consagrat a Auish de Gascunya Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en les consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui El 978 fou confirmat en el bisbat pel papa i rebé una butlla de protecció per als…

El lloc de la Torre, anomenat en els primers temps de l’edat mitjana Asillac, apareix consignat des del principi del segle X La referència més antiga sobre la seva església és de l’any 938, en què Gairol, fill d’Alienard, va vendre a Guadall, bisbe d’Elna, dues terceres parts de la vila de la Torre, altrament dita d’Asillac, amb l’església de Sant Jaume Set anys més tard, el bisbe Guadall va donar en franc alou a l’església d’Elna aquestes dues terceres parts Durant el segle XI l’església parroquial de la Torre va ser infundada al llinatge dels Salses-Pià Això és el…

La primera notícia del terme del castell de Miralles de Copons és de l’any 1065 Quatre anys més tard, torna a aparèixer en l’acta de cessió per part dels esposos Ramon Guadall i Arsendis a la seu barcelonina de la dominicatura de Sant Pere Desvim El 1078 un tal Guadall Adroer i la seva muller Arsendis vengueren uns alous situats dins el terme del castell de Miralles El 1113 Ramon Teobald, en fer testament, llegà a la seva filla Adelaida els drets que ell tenia sobre el castell de Miralles, els quals tenia com una de les deixes testamentàries que li feu un tal…

Fill del vescomte Guadall II Succeí en el vescomtat el seu germà Ermemir II, mort sense successió Es casà amb Eugúncia de Lluçà, que li sobrevisqué fins el 1062 Féu acabar el monestir de Sant Pere de Casserres, iniciat per Ermetruit, la seva sogra Els seus fills Bermon I, Eribau I i Folc I el succeïren consecutivament en el vescomtat d’Osona, dit després de Cardona

Germà de Guadall II, vescomte d’Osona, i nebot de Ricarda d’Osona i Salla, fundadors de Sant Benet de Bages L’any 951 anà a Roma amb altres magnats catalans Desplegà una gran activitat consagrà esglésies, dotà monestirs Salinoves, Graudescales, Pinsent i Serrateix, participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages i en l’oposició, el 956, al pretès arquebisbe de Tarragona Cesari de Montserrat

Era cosí de l’emperador Otó III, que li conferí el nomenament i que el reinstaurà en el soli després de la revolta de Crescenci L’any 998 presidí amb l’emperador un sínode —al qual assistí també el comte Ermengol I d’Urgell—, en el qual fallà la titularitat del bisbat d’Osona a favor d’Arnulf i contra Guadall Hom conserva a Vic la butlla papal que comunica la decisió