Resultats de la cerca

Es desconeix on començà la seva formació musical, però probablement fou a la catedral de Segòvia Obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral de Valladolid el 1718 i a la catedral d’Astorga el 1723, any a partir del qual exercí el mateix càrrec a la seu de Palència, on residí fins a la mort La seva obra conservada comprèn el repertori litúrgic en llatí i en romanç villancets i gèneres afins, i es guarda majoritàriament a la catedral de Palència

Del 1789 al 1794 fou membre de l’Escolania de Montserrat Al monestir estudià orgue amb Narcís Casanoves i violí amb Anselm Viola Al final del 1794 entrà al monestir de San Lorenzo de El Escorial, d’on esdevingué organista i feu els vots de l’orde dels jerònims el 1795 Més tard fou organista del monestir dels jerònims a Múrcia La seva obra es guarda a l’arxiu musical d’El Escorial, al Palacio Real de Madrid i al monestir de Nuestra Señora de Guadalupe Càceres Compongué, entre altres obres, una Salve Regina per a quatre veus, violí, trompeta i continu, i una Letanía a Nuestra Señora per a vuit…

Compositor precoç, a nou anys ingressà al cor de la catedral de Lima en substitució d’un cantant adult que havia mort Probablement fou deixeble de Tomás de Torrejón i Velasco, director musical de la catedral, i estudià orgue amb Juan de Peralta, organista de la mateixa església L’any 1742 fou nomenat organista principal de la catedral de Lima, on el 1760 substituí Roque Ceruti com a mestre de capella La música conservada d’Orejón es guarda a l’Arxiu Episcopal de Lima La seva obra més ambiciosa fou la Pasión de Viernes Santo 1750, per a triple cor i orquestra Gran part de la seva producció…

Estudià música a Santa Fe amb Esperanza Lothringer i Dominga Iaffei, i a Buenos Aires amb Athos Palma Convidat a Londres per la BBC i becat pel British Council 1947-49, treballà en l’orquestració de Tres Romances Argentinos , obra que fou executada per l’Orquestra Simfònica de la BBC El 1956 viatjà per l’URSS i la Xina, on interpretà les seves peces per a veu i piano El seu estil guarda afinitat amb compositors nacionalistes del segle XIX, com ara Alberto Williams i Julián Aguirre Rebé importants reconeixements, entre els quals es troben el Premio Municipal de la ciutat de Buenos Aires i el…

Membre d’una família de músics activa al segle XVIII, el 1717 Aubert era conegut com a mestre de dansa i violinista en diversos cabarets de París, i ja havia escrit nombrosos ballets i comèdies Dos anys més tard, coincidint amb la publicació del seu primer llibre de sonates per a violí, entrà al servei del duc de Borbó, per a qui compongué Fête royale i el Ballet des XXIV heures El 1727 entrà a formar part de la Bande des 24 violons du Roy , en la qual tocà fins el 1746, i l’any següent fou nomenat primer violí de l’orquestra de l’Òpera de París Entre el 1719 i el 1749 publicà nombroses…

Fill d’un missioner protestant, visqué cinc anys de la seva infantesa a Madagascar Estudià filologia i música a Oslo i el 1909 es diplomà en orgue al conservatori d’aquesta ciutat Aquell mateix any es traslladà a Berlín, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf i tingué ocasió d’estudiar a fons el contrapunt de JS Bach De nou a Noruega, el 1916, es dedicà a la composició i a la docència i ocupà el càrrec d’inspector de la collecció de música de la Biblioteca de la Universitat d’Oslo 1927-35 Ben aviat destacà com a compositor innovador, i la seva obra, a part d’algunes excepcions, fou rebuda amb…

Vida Diplomàtic de professió, exercí com a ambaixador a Rússia, Turquia, el Marroc i Suècia El seu interès per la composició el portà a estudiar amb Eduardo Ocón a Màlaga, amb Felip Pedrell a Madrid i amb C Saint-Saëns a París Compongué algunes obres, com l’òpera La buena guarda , però principalment es concentrà en la musicologia, i en particular en l’estudi de la música espanyola Té monografies dedicades a les figures més importants de la música espanyola, entre les quals Juan del Encina, Francisco Guerrero, Cristóbal de Morales i Fernando de las Infantas També es dedicà a la recopilació del…

Equivalent germànic del trobador provençal El moviment dels minnesänger , que s’inicià a la darreria del segle XII i es desenvolupà al segle XIII, guarda molts punts de contacte amb el moviment trobadoresc extracció social dels poetes compositors, temàtiques, formes poètiques i estil musical La major part dels minnesänger eren d’origen aristocràtic, contràriament al que succeeix amb els meistersänger , els integrants del moviment poeticomusical que prengué el relleu de la cançó lírica germànica, que eren d’origen menestral A part la temàtica amorosa, també tocaren el tema de les croades i els…

Popular ja des del Renaixement, la seva forma més representativa és la de l’enamorat cantant sota la finestra de la seva estimada, tal com posteriorment exemplificà Mozart en l’ària "Deh, vieni alla finestra" de l’òpera Don Giovanni Des del segle XVIII, el terme serenata designa també una obra instrumental amb diversos moviments -habitualment entre cinc i set, tot i que n’hi ha de més- a cavall entre la suite i la simfonia, ja que els diferents moviments que la formen alternen els propis de la suite , és a dir, temes de dansa -sovint alegres i d’entreteniment-, i els de la sonata clàssica…

Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…